Guardiola, contra el futbol anglès

Pep Guardiola necessita nous reptes. És un entrenador que ho ha guanyat tot i ha de buscar al·licients per seguir innovant amb una idea de futbol innegociable. Després de quatre anys al Barça i tres al Bayern de Munic, està preparat pel major desafiament de la seva carrera: el Manchester City.

Ric sense identitat

El City necessitava Guardiola. Des que l’any 2008 el xeic àrab Sulaiman Al-Fahim va comprar el club, l’equip s’ha caracteritzat per tenir tots els diners del món. Malgrat el pressupost, no han aconseguit crear una estructura forta per no dependre dels fitxatges. Sense líder ni estil definit, els ‘citizens’ han aconseguit dues lligues però han fracassat a Europa. La incorporació de Guardiola i la nova Ciutat Esportiva són dos senyals que indiquen cap on vol caminar.

Amb Guardiola compren futbol. Un concepte pel que han estat lluitant des del primer dia i que els ha costat molt aconseguir. El fitxatge de Manuel Pellegrini significava el primer pas però el xilè es va quedar a mig camí. Amb Txiki Begiristain a la direcció esportiva i Ferran Soriano com a direcció executiu, semblava inevitable que quan el Pep volgués deixar Munic acabaria a Manchester.

Equip a mida

Neteja i renovació. Des del primer dia que Guardiola va exercir com entrenador del City ja es va poder veure la il·lusió d’uns aficionats que somien en veure el futbol del Camp Nou a l’Etihad Stadium. “No puc convèncer els meus jugadors d’una cosa que no crec. Entre això i les seves qualitats, intentarem trobar un punt mig per fer el joc que volem”. Aquestes paraules durant la seva presentació eren tota una declaració d’intencions.

El club li va posar totes les facilitats del món perquè pogués fer-se un equip a mida. Amb el seus col·laboradors de confiança, Guardiola va començar a traçar les primeres línies del nou City durant el mercat de fitxatges. Necessitava futbolistes que s’adaptessin a la idea d’una possessió total. Una barreja entre jugadors contrastats i joves talents amb molt marge de progressió.

 
Gairebé 170 milions d’euros destinats a reforçar posicions estratègiques. Claudio Bravo, John Stones i Ilkay Gündogan són els tres futbolistes clau. El City ha de passar de fogonades brillants a sostenir el nivell durant els 90 minuts. El gran objectiu de Guardiola és guanyar en fiabilitat i dotar l’equip del segell vistós del seu futbol.  

La proposta és innovadora per una Premier League hermètica fins fa ben poc. Només l’Arsenal era capaç d’oferir una alternativa al futbol directe, característica distintiva dels creadors del futbol. La internacionalització de la Lliga i l’arribada de capital estranger han refinat el gust dels clubs. Les estrelles d’aquesta edició de la Premier són els entrenadors per la diversitat de propostes, la majoria d’elles atractives per a l’espectador. Però la de Guardiola és diferent, única i incident.

La mà del Pep

En aquests primers dos mesos de competició ja s’ha pogut comprovar la metamorfosi de l’equip. No es rifa cap pilota i s’intenta portar sempre la iniciativa, independentment de l’entitat del rival. Els resultats han ajudat a dimensionar l’efecte Guardiola a Manchester. 10 victòries consecutives en els primers 10 partits són la millor carta de presentació per engegar un projecte que aspira a tot.

El City, però, arribarà a Barcelona després d’encadenar tres partits sense guanyar. Tot i que el joc és el mateix, els gols no arriben amb tanta facilitat. El partit contra el Barça és la segona gran prova de Guardiola a la banqueta anglesa, després de passar amb nota el seu primer derbi de Manchester contra José Mourinho. Messi l’espera dimecres al Camp Nou, però un mal resultat no el farà canviar d’idea. Una idea que sí canviarà el futbol anglès.