Una tanda de penals d'infart classifica Alemanya per a les semifinals després d'acabar en empat (1-1) el partit contra Itàlia. Els alemanys ja esperen el rival que sortirà de l'encreuament entre França i Islàndia (diumenge 21h).

El respecte d’Alemanya cap a Itàlia ha quedat palès des del minut 1 de partit. Joachim Löw ha modificat un sistema de joc que semblava inamovible per contrarestar les virtuts del combinat italià. Els dos equips s’han plantat amb la mateixa disposició tàctica: 1-3-5-2. Una defensa de tres centrals amb dos laterals molt llargs.

El moviment de Löw ha sorprès Conte, que ha vist com les solucions que van brillar contra Espanya es difuminaven. Alemanya ha sacrificat el paper de Toni Kroos com a eix creador del joc per reforçar una defensa amb una missió ben definida: aturar les envestides de la dupla atacant formada per Grazziano Pellè i Éder Martins.

El ‘migcampisme’ i la tàctica s’han imposat a les ocasions i al espectacle. Alemanya ha estat qui, mica en mica, s’ha intentat imposar en un partit ple de grisos. Sense ser clars dominadors, els alemanys han intentat dur la iniciativa i la seva major fita ha estat entorpir el característic joc d’Itàlia.

Tot i això l’oportunitat més clara de la primera meitat ha estat per la selecció italiana. Emanuele Giaccherini primer i Stefano Sturaro segon, van obligar a intervenir a un Manuel Neuer que va desviar els dos xuts.

Özil obre el camí

Quan la pilota s’allunyava més de les dues àrees Alemanya ha despertat arran d’una genialitat. Una passada filtrada i molt precisa de Mario Gómez cap a Jonas Hector, ha obert la primera fissura a la compacta defensa italiana. El lateral esquerra ha guanyat la línia de fons i amb una passada enrere ha trobat Mesut Özil que ha fet el primer gol.

Itàlia havia de reaccionar perquè se li obria un nou escenari a falta de 35 minuts pel final. Gianluigi Buffon ha insuflat aire als italians quan pitjor ho estaven passant.

Boateng el tanca

Itàlia té més vides que un gat. I el central del Bayern de Munic Jérome Boateng li n’ha regalat una altra. En una jugada aïllada dins l’àrea, Boateng ha comès un penal tan clar com infantil al saltar a refusar de cap amb els braços a l’aire i la pilota de Girogio Chiellini li ha tocat la mà.

El penal l’ha transformat el líder d’aquesta nova Itàlia, Leandro Bonucci per fer l’empat i reiniciar un marcador que pesava com una llosa sobre les esquenes dels italians. Els de Conte han fet el que millor saben fer; deixar passar els minuts i adormir el partit. I ho han fet fins que l’àrbitre ha xiulat el final i la pròrroga.

30 minuts més, menys futbol

El respecte i la por a perdre són els pitjors companys del futbol. Amb tot el talent que hi havia a sobre el camp, cap de les dues seleccions ha volgut desnivellar la balança per iniciativa pròpia. Les forces han escassejat quan algun jugador ha volgut sortir-se del guió establert.

La pròrroga ha seguit cremant minuts al mateix temps que les il·lusions de les aficions de no anar als penals. Les imprecisions les han pagat cares els dos equips, que no han tingut la clarividència suficient per desfer un inamovible resultat

La tanda de penals més estranya

La tanda dels penals ha donat pas als despropòsits. Itàlia i Alemanya s'han mostrat molt insegures des dels onze metres. Müller i Özil han fallat pels alemanys i els errors de Zaza, Pellè i Bonucci li han donat la possibilitat a Schweinsteiger de sentenciar el partit i l'eliminatòria, però el xut del jugador del Manchester United ha sortit desviat per sobre el travesser. Les dues seleccions han entrat a la fase decisiva on una errada combinada amb un encert significaria avançar a semifinals o dir adéu a l'Eurocopa. 

I ha haparegut Neuer. El porter del Bayern li ha aturat el penal a Darmian i li ha cedit la responsabilitat al lateral esquerre Hector, que no ha fallat. Després de 18 llançaments, Alemanya supera a la seva bèstia negra.