El FC Barcelona busca reforçar un centre del camp que s'ha quedat curt. La planificació avança, els informes s'acumulen i el club reconeix que necessita un salt de qualitat immediat. Però, tot i així, sorgeix un problema inesperat: ni tan sols tenir Pedri, la joia del sistema, serveix per convèncer certs objectius.
Durant setmanes, el Barça ha estudiat el mercat. Volen un interior amb experiència, capaç d'assumir responsabilitat des del primer dia. Els noms han anat entrant i sortint. Es va parlar de Vitinha. De perfils joves. D'apostes de futur. Però quan Deco va valorar Fabián, l'anàlisi va ser ràpida: encaixa.
Jugar amb Pedri no és argument suficient per a Fabián Ruiz
Té qualitat, físic, lectura de joc i experiència al màxim nivell. Tot el que busca el club blaugrana. Fabián, a més, s'entén a la perfecció amb els jugadors del Barça, tal com s'ha vist a la Selecció Espanyola. Especialment amb Pedri, amb qui comparteix el centre del camp. Jugar amb el canari a Barcelona seria una gran motivació per a Fabián.
Però per a l'ex del Reial Betis, Pedri no és suficient. De fet, ha tingut oportunitats d'acostar-se al Barça, però sempre ha preferit mantenir les distàncies. Ni jugar al costat de Pedri no és prou incentiu. Ni el seu talent, ni la seva connexió a la Selecció, ni la seva manera d'entendre el futbol. Res d'això no inclina la balança. El que veu a Barcelona no el convenç.
El Reial Madrid encaixa més en les seves intencions
No és un problema personal. No és un desacord amb Pedri. És una cosa més gran: el projecte. El jugador entén que el Barça no li garanteix regularitat a l'onze titular. Els blaugrana ja tenen massa efectius a la medul·lar. Sap que podria rendir amb Pedri, sí. Però sap també que hauria de treballar el doble per tenir assegurat un lloc habitual sobre la gespa.
Una postura que, inevitablement, l'acosta al Reial Madrid. Allà, Florentino Pérez també el té a la seva cartera des de fa temps. A Valdebebas sempre l'han vist com una opció estratègica. Un jugador madur, adaptat a l'elit i amb un perfil que encaixa tant en el present com en el mig termini. Allà creuen que la seva arribada seria natural. Que no necessitaria adaptació. Que el seu futbol encaixa de seguida. Mentre que Fabián, per la seva banda, veuria més factible tenir un lloc fix a l'onze a la capital. Allà no hi ha tantes rotacions. Històricament han tingut onzes més reconeixibles. I així està passant amb Xabi Alonso, que poques vegades surt del guió. Així les coses, si l'ex del Betis sortís del PSG, no seria per anar a Barcelona, sinó a l'etern rival.