El Barça ha tornat a evidenciar un problema estructural que porta mesos arrossegant i que, segons veus internes del vestidor, ja no pot esperar més. Pau Cubarsí, el jove central convertit en intocable per a l'equip, ha expressat en diverses ocasions —sempre portes endins— la necessitat urgent de reforçar el perfil esquerrà de l'eix defensiu. No és un caprici tècnic ni una mania tàctica: és una qüestió de funcionament bàsic del sistema. I és que el Barça, sense un central esquerrà de qualitat, perd una de les seves armes més importants per progressar en camp contrari.
El Barça perd la seva sortida més perillosa sense un central esquerrà
La realitat és que jugar amb un destre al perfil esquerre condiciona l'equip de manera notable. El desplaçament llarg cap a Lamine Yamal, aquest recurs que va néixer la passada temporada amb la presència d'Íñigo Martínez, pràcticament ha desaparegut. D'aquesta manera, el Barça ha deixat d'activar un dels seus futbolistes més determinants en situacions d'avantatge. Però el problema no es queda aquí: quan la pilota surt des d'un defensor a peu canviat, l'equip perd un suport natural, un angle de passada net i un punt de fuga per evitar la pressió rival.
I és que el rival ho sap. Pressionar un central destre que juga en el perfil esquerrà és més fàcil: rep pitjor orientat, ha de girar el cos i triga més a executar. En un Barça que viu de guanyar metres des del darrere amb precisió i ritme, aquest retard és devastador. L'equip queda encallat, la circulació es fa plana i l'atac queda desconnectat. Això explica per què Cubarsí, el que més ha patit jugant a perfil canviat, és precisament qui més insisteix en el fitxatge.
Un problema que afecta a la defensa… i a l’atac
Així doncs, sense aquest zaguer esquerrà, l'equip no només perd solidesa defensiva, sinó que també empobreix la seva fase ofensiva. El Barça necessita un central que trenqui línies, que trobi l'interior en avantatge, que activi l'extrem i que permeti avançar la defensa sense por. No es tracta de "un central més", sinó d'un perfil específic i escàs al mercat. I aquest és el gran problema
Deco ho sap i el director esportiu és plenament conscient de la dificultat de trobar un esquerrà de garanties al gener i, a més, a un preu assumible. Els clubs no deixen anar aquest tipus de futbolistes fàcilment, i quan ho fan, les xifres es disparen. Però la pressió interna creix, i Cubarsí no és l'únic que està empenyent
Així doncs, el Barça afronta un dilema urgent: reforçar una posició clau en ple hivern o conviure amb un dèficit que ja comença a costar punts. En un equip que vol competir per tot, seguir així és, com va dir un dels pesos joves del vestidor, “simplement impossible”.