El Barça va golejar el Betis per 3-5 el passat dissabte. El partit, marcat pel hat-trick de Ferran Torres, també va destacar pel rendiment de Lamine Yamal. Hansi Flick va optar per donar entrada a Roony Bardghji com a extrem dret, fet que va col·locar el jove de Rocafonda en la posició de mitjapunta. És el primer cop que juga en aquesta demarcació, i vist com van anar les coses, tot apunta que no serà l’últim.
El bon partit de Lamine contra el Betis
Lamine va tornar a sorprendre. No només per les seves ja conegudes virtuts, sinó també per la seva lectura del joc. En aquesta nova posició, se li exigeix més implicació en els atacs, no només des del desequilibri individual, sinó també des de la posició i la generació d’espais per als companys. En aquest sentit, va completar 4 regats amb èxit i va crear 4 ocasions clares. A més, Lamine es va mostrar generós amb els companys, trobant sempre la passada adequada i participant activament en la construcció ofensiva.
Però el seu compromís no es va limitar a l’atac: també va participar activament en la pressió, aconseguint 7 pilotes recuperades, la xifra més alta del seu equip. En comparació, Pedri en va recuperar 4, Cubarsí 3 i Gerard Martín 3. Aquest equilibri entre atac i defensa, combinat amb la seva capacitat de llegir el joc, va convertir el partit de Lamine en un dels més complets del partit.
Lamine Yamal de mitjapunta: una opció tàctica que Flick podria repetir
Aquesta nova posició de Lamine pot ser una de les solucions de Flick durant la temporada. En alguns moments i escenaris, s’ha vist com al Barça li ha costat tenir continuïtat i volum de joc pel centre. En altres paraules, Pedri ha acabat molt sol en la creació de joc. Situar el jove de Rocafonda en posicions més centrals provoca dues coses: primer, que els rivals defensin més intensament al centre del camp; i segon, que l’extrem dret —en el partit contra el Betis, Bardghji— gaudeixi de més situacions d’u contra u de les quals pot treure profit.
Tot i això, de moment la posició natural de Lamine continua sent l’extrem dret. Va actuar de mitjapunta davant la baixa de Dani Olmo per lesió; Fermín es trobava a la banqueta després de recuperar-se d’un problema muscular i Raphinha tampoc va entrar per una sobrecàrrega. És a dir, unes circumstàncies poc habituals van permetre que Flick s’atrevís amb aquest moviment tàctic. Tot indica que Lamine seguirà jugant majoritàriament com a extrem dret, però, en determinats contextos i situacions, la seva presència pel centre és una opció lògica i fiable. De fet, molts analistes coincideixen que el futur del jove blaugrana podria passar per jugar més centrat, com ja va succeir amb Messi en el seu moment. El temps i l’evolució del seu joc marcaran fins a quin punt aquesta nova posició es consolidarà.