El Barça és supercampió després de guanyar el Reial Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya. Un Clàssic que s'ha decantat a favor dels blaugrana després de patir i d'un duel que s'ha tornat boig. Raphinha, la gran figura del partit, ha destacat igual que Joan Garcia als minuts finals, i han estat excel·lents, donant un títol al Barça i tapant les vergonyes en defensa.
L'1x1 del Barça
Titulars
Joan Garcia és el porter que el Barça necessitava. Partit de porter experimentat, sense posar-se nerviós, que ha aturat els xuts que podia aturar i ha salvat els blaugrana als minuts finals. I ha encaixat dos gols quan no podia fer res.
Jules Kounde ha tingut un partit molt complicat. Superat constantment per Vinícius, s'ha pogut sobreposar i ha millorat el seu paper. Ha tingut moments de lucidesa i moments per oblidar.
Pau Cubarsí ha patit en excés i ha tornat a mostrar una de les seves pitjors versions. Nerviós cada vegada que la pilota arribava a la seva zona, ha tremolat en accions que normalment soluciona sense problemes.
Eric Garcia havia estat el futbolista més determinant del Barça en els últims mesos, sent contundent en defensa i sabent què fer en tot moment, però aquesta vegada ha estat tou, sense recursos i massa exigit.
Alejandro Balde no ha pogut desplegar el seu millor joc. Sense espai per córrer, ha estat més centrat a corregir que en atacar. Faltat de socis i sense participació destacada.
Frenkie de Jong ha tingut un partit molt millor del que estem acostumats en ell. Tot i començar malament, ha anat creixent quan el partit es trencava. En moments s'ha desesperat per les més que discutibles decisions arbitrals favorables al Reial Madrid, però ha sabut fer-se amo del partit. I al final s'ha esborrat amb una expulsió innecessària.
A Pedri González li ha costat entrar al partit, amb el Reial Madrid pressionant-ho tot, i ha tingut dificultats per desplegar el seu futbol. Tot i això, a mesura que han anat passant els minuts s'ha convertit en el governador del joc.
Fermín López ha estat un autèntic pop, com si tingués vuit cames. Ha robat pilotes molt perilloses que han generat ocasions claríssimes. I en una d'elles ha arribat el primer gol culer. Per la resta, bastant apagat.
Lamine Yamal és un futbolista importantissim per al Barça. Quan les coses no han anat bé, ell ha aportat vitalitat. I quan els blaugrana han fluït, ell és qui més ha gaudit.
A Robert Lewandowski no saps com agafar-lo: hi ha moments que sembla un exfutbolista; i d'altres que continua sent el gran golejador que va ser. En aquesta final ha mostrat la seva pitjor versió, sent lent, arribant tard a les rematades... però al mateix temps ha fet un golàs.
Raphinha torna a fer un partidàs. Si està bé físicament, és inqüestionable. Un líder sobre la gespa, per actitud i per futbol. Un dels millors del món, sense cap mena de dubte. I ha fet dos gols decisius.
Suplents
Dani Olmo ha tingut un gran paper i una gran influència. Des que ha entrat al camp ha aparegut a la zona de mitjapunta amb molt perill. I ha aconseguit desembussar el tap merengue al voltant de laseva àrea.
Ferran Torres ha sortit al camp per marcar el gol decisiu, però ha fet la feina d'un operari. Sempre picant pedra i buscant el millor per al seu equip, aquesta vegada no ha volgut ser protagonista i ha fet brillar els seus companys.
Gerard Martín ha sortit als minuts finals per deixar-se la pell per l'equip i ha estat generós en l'esforç.
Marcus Rashford ha sortit els minuts finals per donar aire a l'equip. Ha corregut i ha fet patir la defensa merengue.
Ronald Araujo ha reaparegut sobre la gespa després de la seva baixa per salut mental i ha jugat els minuts finals.
Entrenador
Hansi Flick ha apostat pel seu millor equip, ha portat el partit on volia, i finalment ha aixecat un nou títol.