L'arribada de Nico Williams al FC Barcelona és imminent. L'operació per fitxar al crac de l'Athletic Club s'ha accelerat en els últims dies. Després d'estar a prop de la ciutat comtal l'estiu passat, el jugador no vol deixar passar una segona oportunitat. Per això, va demanar al seu agent, Félix Tainta, que reactivés els contactes amb el Barça. Va acceptar fins i tot una rebaixa salarial. I la resposta del club va ser positiva.
En qüestió de dies es va arribar a un acord total: contracte fins a 2031 i un salari de 6 milions d'euros nets per temporada. Només falta que el Barça aboni els 62 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió i que alliberi espai a la massa salarial per inscriure'l.

L'aterratge de Nico Williams en el Barça no està exempt de controvèrsies
Però aquest moviment ha generat tensió interna al vestidor. Encara que l'extrem de l'Athletic Club està a un pas de vestir de blaugrana, el seu desembarcament no ha estat ben rebut d'una banda important del grup de jugadors. Es qüestiona l'impacte que podria tenir la seva presència, no només a nivell esportiu, sinó sobretot respecte a l'ambient competitiu i a la disciplina interna de l'equip.
Malgrat que la seva qualitat tècnica és indiscutible i el seu perfil encaixa perfectament en el model que busca Hansi Flick, hi ha una oposició creixent dins del vestidor. I el problema no és futbolístic. El nom que explica el malestar és Lamine Yamal. Nico és un dels seus amics més propers, i això no agrada a diversos jugadors del primer equip. Temen una pèrdua de professionalisme i jerarquia si es consolida un nucli d'amistats amb massa influència en l'estructura esportiva.

Paral·lelismes perillosos amb Leo Messi
Ho va afirmar Gerard Romero. Segons el periodista, existeix un temor que el Barça acabi convertint-se en un "club d'amics", on les decisions tècniques puguin estar condicionades per la pressió de certs jugadors amb més poder. Alguns membres del vestidor han mostrat el seu rebuig dels comportaments infantils i les bromes constants que envolten a Lamine i al seu entorn. Consideren que el vestidor del Barça ha de ser un entorn seriós i competitiu, i no una espècie d'aula d'escola, com han arribat a descriure-ho en privat.
A més, hi ha els qui veuen paral·lelismes perillosos amb el passat recent del club. Durant l'era Messi, l'acumulació de poder entorn de l'astre argentí va permetre que influís en fitxatges, alineacions i fins i tot en decisions de sortida d'altres jugadors. Temen que, amb l'arribada de Nico, Lamine Yamal adquireixi un protagonisme encara major i comenci a pressionar per afavorir al seu cercle proper.