El serial de l'estiu en clau blaugrana ha acabat amb un desenllaç inesperat i, per a molts dins del FC Barcelona, decebedor: Nico Williams ha renovat amb el Athletic Club i ha rebutjat fitxar pel conjunt blaugrana. El que inicialment semblava un fitxatge ben encaminat ha acabat per tensar l'ambient al vestidor culer, on més d'un jugador no ha amagat el seu malestar amb l'internacional espanyol.
No entenen la decisió
I és que, segons diverses fonts, el mateix Nico va ser qui es va oferir al Barça. L'entorn del jugador havia traslladat repetidament la seva disposició a vestir de blaugrana, i en les últimes concentracions de la selecció espanyola, l'extrem va arribar a assegurar diversos futbolistes del Barça que s'uniria al projecte de Hansi Flick. Jugadors com Lamine Yamal, Pedri, Gavi o Fermín, amb qui comparteix una estreta relació, veien amb bons ulls la seva arribada i ho esperaven com un reforç de luxe per fer un salt de qualitat a l'equip.
Per això, la seva decisió de renovar amb el Athletic ha estat interpretada com una traïció per part d'alguns integrants del vestidor. El malestar no només respon a la negativa final, sinó a la forma en què s'ha produït: Nico va alimentar les expectatives, va generar il·lusió, i finalment ha optat per quedar-se on era, sense si més no comunicar-ho prèviament als que confiaven en la seva paraula.
En el Barça, tant la directiva com el cos tècnic havien fet moviments importants per provar d'encaixar el seu fitxatge, fins i tot sabent les dificultats del fair play financer. Laporta i Deco estaven disposats a fer un esforç, conscients que Nico era una prioritat per reforçar la banda esquerra. Tanmateix, el jugador i el seu agent exigien una clàusula que assegurés la seva inscripció immediata, una cosa que el club no podia garantir per la situació econòmica actual.
Amb la seva renovació en el Athletic, Nico reforça el seu compromís amb el club de la seva vida, però alhora, ha tancat les portes del Camp Nou d'una manera que no ha agradat gens. Més enllà dels despatxos, la decepció més profunda és al vestidor, on diversos jugadors se senten utilitzats i dolguts per l'actitud de l'extrem.
El Barça haurà ara de reactivar altres opcions al mercat. Luis Díaz i Rashford apareixen com possibles alternatives, però el buit que deixa aquesta situació va més enllà del pla esportiu. En Can Barça, molts no oblidaran tan fàcilment el que consideren una falta de respecte a l'escut i al grup.