Lamine Yamal té molt clar quin jugador del Barça encaixa millor amb el seu futbol i no es tracta ni de Raphinha ni de Pedri. El nom que apareix per sobre de la resta és el de Fermín López, un futbolista amb qui l'extrem assegura entendre's de manera gairebé automàtica dins del camp. Aquesta connexió esportiva, unida a la bona relació que mantenen fora, fa que Lamine Yamal no vulgui ni sentir a parlar d'una possible sortida.
La clau està en la manera de moure's de Fermín. Mentre Lamine Yamal rep obert, atrau rivals i busca el moment exacte per filtrar una passada, el mitjapunta ataca l'espai amb una agressivitat que molt pocs jugadors tenen. Moltes vegades ni tan sols necessiten mirar-se: un ja sap el que farà l'altre abans que la jugada acabi de desenvolupar-se.
Fermín interpreta els moviments de Lamine com pocs
Fermín no necessita tenir massa pilota per influir. La seva gran virtut està en aparèixer on ningú l'espera, atacar l'àrea i aprofitar els espais que genera Lamine quan fixa diversos defensors. Aquesta complementarietat permet que l'extrem tingui una solució vertical constant i que no sempre hagi de buscar una associació curta.
Per a Lamine, aquesta lectura del joc val moltíssim. Sap que si supera el lateral o aconsegueix atraure dos rivals, Fermín probablement ja estarà atacant l'espai lliure. Aquesta sincronització s'ha construït amb entrenaments, partits i una relació personal que també ajuda a entendre's millor.
Una venda seria molt difícil d'explicar dins del vestidor
El Barça sap que Fermín té mercat i que el seu perfil pot resultar molt atractiu per a grans clubs europeus. És jove, arriba al gol, té intensitat i pot jugar en diverses posicions interiors. Però vendre'l suposaria perdre un dels futbolistes que millor potencia Lamine. Fora del camp, a més, ambdós mantenen una relació propera. Aquesta confiança es trasllada a la gespa i fa que juguin amb naturalitat, sense necessitat de forçar mecanismes.
Lamine no pren les decisions de mercat, però la seva opinió té pes dins del projecte i en aquest cas és molt clara. Fermín no és simplement un amic del vestidor, ja que és un dels jugadors que millor interpreta el seu futbol. Per això una possible venda trobaria resistència immediata. Amb altres futbolistes pot existir debat esportiu o econòmic. Amb Fermín, en canvi, Lamine té clar que perdre'l significaria perdre també una de les seves millors societats sobre el terreny de joc.