Totes les previsions s'han complert, menys les climatològiques, que eren les que no s'havien de complir. No ha plogut, però la final que havia somiat l'Open Banc Sabadell està servida. En safata de plata. Amb roses i llibres, com tocava. El millor del millor: Rafa Nadal-Kei Nishikori. Ja voldria un Masters 1.000 aquesta final. El cinquè i el sisè del món enfrontats. Els dos campions de 10 de les últimes 11 edicions del Trofeu Godó en l'últim acte del torneig. El públic que ha omplert les grades del RCT Barcelona es frega les mans. La final, a partir de les 17.30 h, dóna l'oportunitat a Nadal d'escriure un altre llibre. El de la seva recuperació. El del renascut.

El dia més bonic de Barcelona, Sant Jordi, la diada de la rosa i el llibre, Nadal i Kohlschreiber han llegit conscientment les pàgines del llibre dels seus enfrontaments. Nadal ha guanyat 11 victòries a 1 a Kolschreiber. Tot han estat roses per a l'espanyol i roses amb espines per a l'alemany. El llibre no ha donat opció a l'adversari. L'espanyol sabia que l'única vegada que havia claudicat contra Kohlschreiber havia estat sobre una pista d'herba a Halle i d'això ja en fa quatre anys.

Prohibit fallar

Kolschreiber no desconeixia que Nadal cada vegada que ha arribat a aquesta fase del torneig barceloní no ha perdut. Sempre s'ha plantat a la final. D'allà les seves vuit victòries a zero en semifinals. I d'allà, els seus vuit triomfs en final en el RCT Barcelona.

Número 27 del món, el tennista alemany apareixia com un adversari assequible per al número u espanyol, ara en ple ascens del seu joc. I Nadal no ha escatimat esforços. Ha jugat al seu nivell. Ha picat amb tota la convicció de sentir-se millor, ha tirat sobre revés i dreta amb més confiança que mai. Sabia que aquest partit era seu, que aquesta semifinal no se li escaparia, que volia estar a la final de demà, que l'únic que vol és vèncer, guanyar, aixecar els seus braços al cel, celebrar, sumar victòries com quan començava, com quan tenia tanta fam de triomf com ara.

Nadal no podia perdre aquesta oportunitat. Havia d'aprofitar l'ocasió. Tornar a estar a la final del torneig en el club de la infantesa, del trofeu que ha guanyat vuit vegades. Després d'estar dos anys fora del podi, estar a la final per Rafa Nadal era alguna cosa més que una il·lusió. Era la confirmació que havia tornat, que no estava mort com molts de malastrucs es van atrevir a vaticinar. "Està acabat", deien amb la mateixa facilitat que els aficionats futbolístics van dir que el Barça ja no guanyaria més a la Lliga. La final era la desitjada. Els dos favorits cara a cara. Els dos campions de deu de les últimes onze edicions de l'Open Banc Sabadell en el pols final, a partir de les 17.30h. Nadal ha vençut Philipp Kolschreiber, 6-3 i 6-3, i Kei Nishikori a Benoit Paire, 6-3, 6-2. 

Però Nadal pot perdre i pot ser que fins i tot no guanyi una final més. Però si alguna cosa té, és fortalesa mental, ganes, ànsies, voluntat per vèncer a la derrota. I va lluitar per ser allà. I va guanyar Montecarlo per novena vegada a la seva final número 100. I demà estarà allà, en la pista central, disputant la seva novena final, aspirant al seu títol número 69.

Nadal ha sortit a escriure la pàgina que volia. Ha disparat i ha disparat. I l'adversari no ha pogut respondre com hauria volgut. Ho tenia difícil. A terra, en la pista de l'amo del torneig, poc podia fer. Ho ha intentat. Ha guanyat tres jocs en el primer set. I tres més en el segon. La seva derrota ha estat digna d'una semifinal.

Un avantatge de 8-1

Nishikori, per la seva part, ha complert amb el seu paper de defensor del títol. Benoit Paire, 22 del món, ha intentat plantar cara, però una vegada més, la fortalesa mental del japonès ha estat fonamental per plantar-se per tercera vegada a la final.

Nadal domina Nishikori 8-1. L'única victòria del japonès va ser el 2015 al Canadà.