Lamine Yamal pot trencar un partit en un tres i no res. Rep, encara i deixa enrere el defensa. Tot sembla improvisat. Però no és així. Xavier Bosch va arribar a aquesta conclusió després d'escoltar la seva entrevista amb Jorge Valdano. Segons el periodista, l'extrem porta moltes jugades preparades abans de rebre la pilota.
"Tot està pensat, tot té un perquè", assenyala Bosch a Mundo Deportivo. Lamine no juga a la babalà. El davanter observa el lateral des del començament. Mira com es col·loca. Detecta els seus dubtes. Després tria el moment. El jove prepara cada duel i sap perfectament on pot fer mal al seu marcador.
Lamine Yamal només improvisa en contraatacs
Bosch apunta que Lamine pren decisions "ja abans de rebre la pilota". L'atacant sap si intentarà marxar per dins o per fora. També escull on col·locarà el seu primer xut. Fins i tot els túnels estan meditats. L'extrem no busca únicament adornar-se, sinó deixar el defensa amb la mosca darrere l'orella.
Els contraatacs funcionen d'una altra manera. Segons el periodista, Lamine "dona curs a la imaginació" quan troba camp obert. No hi ha temps per donar-hi moltes voltes. El futbolista aixeca el cap i s'inventa una solució. Fins i tot llavors, el blaugrana sembla anar diversos passos per davant dels altres.
Bosch posa un altre exemple. Ferran va marcar a la final del Mundial després d'una centrada de Pedro Porro. El lateral estava sol perquè Lamine havia arrossegat dos defenses argentins. L'extrem no va tocar la pilota. Tampoc va aparèixer a la foto. Tanmateix, va fer la feina que va permetre als seus companys rematar la feina.
L'inconformista Lamine Yamal
Lamine tampoc es conforma fàcilment. Espanya va guanyar el Mundial, però el davanter va reconèixer que esperava més de si mateix. Ara ja pensa en l'edició de 2030. Per a Bosch, aquesta confessió demostra que els títols no li omplen la panxa i que sempre vol fer un altre pas.
El periodista també destaca que Lamine és un malalt del futbol. El jugador segueix el Betis i el Vila-real. Veu tots els partits de la Premier. Mira el PSG a la Champions, encara que reconeix que mai segueix el Bayern. Messi el va deixar al·lucinat i Neymar va ser el seu ídol. Mentre que Fermín continua sent el seu millor soci sobre la gespa.
La confiança de l'extrem tampoc passa inadvertida. Lamine considera que "els dos millors del món actual" són Mbappé i ell. La frase sona atrevida. Bosch, però, entén que aquest punt de fatxenderia resulta necessari. Un futbolista cridat a marcar una època no pot amagar-se quan les coses van mal dades.
Els números avalen l'anàlisi. Lamine suma vuit gols i sis assistències en vuit partits. El Barça sap que pot guanyar un partit amb dues aparicions seves. "No és un farol", apunta Bosch. Darrere del regat hi ha càlcul, no hi ha res a l'atzar.