Lionel Messi és, sens dubte, una llegenda viva del futbol. Però també un importantíssim actiu esportiu i econòmic del Futbol Club Barcelona. Per això, quan el passat 25 d'agost el futbolista argentí va enviar als serveis jurídics del club un burofax tot comunicant la seva decisió d'activar la clàusula 24 del contracte, que li permet rescindir-lo ell mateix, sense cap contraprestació econòmica per al club blaugrana, i abandonar-lo sense abonar la clàusula de rescissió de 700 milions d'euros, començava una batalla jurídica que marcarà l'esdevenir esportiu de Messi i del Barcelona.
El FC Barcelona ha manifestat que la clàusula alliberadora a què al·ludeixen els advocats de Messi és limitada a una data (el 10 de juny), després de la qual es dona per renovat al futbolista fins al 30 de juny del 2021.
Situació complexa
Tanmateix, la situació és molt més complexa. Precisament perquè la temporada 2020-2021 ha estat completament insòlita. Com se sap, tant la Federació Espanyola de Futbol com la UEFA van suspendre al març les seves competicions (les lligues Santander i la Champions) per la pandèmia provocada per la Covid-19.
És important fer notar que les esmentades competicions es van suspendre, però no es van donar per acabades, la qual cosa hagués suposat unes pèrdues d'uns 678 milions d'euros (per a la Primera i Segona divisió de la Lliga) i uns 3.300 milions (per a la Champions i l'Europa League).
De fet, la UEFA ha recomanat a totes les Federacions que acabin els seus campionats de lliga, com s'ha fet a Espanya (on el Reial Madrid es va proclamar campió el 16 de juliol); havent-se proclamat el Bayern de Munic campió de la Champions League 2020 el passat 23 d'agost.
Rovell de l'ou jurídic
Aquest és el rovell de l'ou jurídic que enfrontarà Messi contra el FC Barcelona, perquè els advocats del jugador afirmen que el termini per exercir el seu dret de rescissió unilateral del contracte sense contraprestació econòmica acaba just la setmana posterior al terme de la Champions League, per la qual cosa la comunicació s'hauria fet en termini.
Encara que no coneixem els termes precisos del contracte (que no és públic), del que n'ha transcendit podríem aventurar que finalment el Tribunal d'Arbitratge Esportiu suís acabarà donant la raó a Messi si les parts no arriben abans a un acord.
Amb caràcter general, és cert que la literalitat del contracte preval sobre l'esperit amb què es va redactar. Per això, si la clàusula en disputa preveu expressament el 10 de juny de 2020 com a termini per exercitar el dret de rescissió, poques possibilitats tindrà Messi de desvincular-se del Barça sense penalització econòmica.
Però si els termes de la clàusula 24 no són clars i precisos, entenem aplicable l'article 1281 del Codi Civil, que estableix que si les paraules del contracte semblen contràries a la intenció evident dels contractants, prevaldrà aquesta sobre aquelles.
A més, si del contracte en litigi es desprèn que Messi disposava d'un període de temps des de l'acabament de les competicions en què hagi participat el FC Barcelona en la temporada 2019-2020 per decidir si continuava una altra temporada o rescindia unilateralment i gratuïta la seva relació amb el club, en aplicació del principi de bona fe contractual, poca base jurídica tindrà el Barça per defensar-se.
Principis generals
En tot cas, si aquest assumpte es judicialitza i acaba a la Cambra de Resolució de Disputes de la UEFA o del Tribunal d'Arbitratge Esportiu, també s'hauran de ponderar dos principis generals del dret: pacta sunt servanda —el que s'ha pactat, obliga— i rebus sic stantibus —estant així les coses—.
El que és subjacent és decidir si impera la literalitat del contracte o si cal interpretar-ho en vista de les circumstàncies provocades pel coronavirus. Tenint en compte les recomanacions de la UEFA perquè s'acabessin les competicions en curs, sembla raonable que una eventual sentència acabaria donant la raó a Messi, que va optar per rescindir la seva relació amb el FC Barcelona al cap de pocs dies d'acabada la Champions.
Dret al treball del jugador
Respecte del futur esportiu de Messi, el tràmit d'obtenció del transfer per anar a jugar a un altre equip de futbol el podria obtenir en el termini d'una setmana, el període que pot tardar a registrar-se la documentació requerida a les parts i ser verificada pel sistema de transferències, perquè no hi ha jurisprudència en sentit contrari ni de la Cambra de Resolució de Disputes de la FIFA ni del Tribunal d'Arbitratge Esportiu suís: en la jurisprudència d'aquestes Corts Arbitrals prioritza el dret al treball del jugador per sobre del litigi legal que es preveu entre el FC Barcelona i Messi.
Tampoc la UEFA no impedirà el canvi d'equip de Messi, sempre que el seu comprador compleixi les normes econòmiques que regulen els límits salarials i el joc net financer.
Juan Ramón Liébana Ortiz, Àrea de Dret Processal, Facultat de Dret, Universitat Internacional de La Rioja. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.