El Sevilla FC torna a respirar futbol i energia, i l'artífex d'aquesta metamorfosi té nom i cognom: Matías Almeyda. El tècnic argentí, conegut pel seu caràcter volcànic i la seva obsessió per la intensitat, ha retornat la identitat perduda a un equip que, tot just uns mesos enrere, era un autèntic desastre. Però la història d'aquest renaixement té un rerefons de retrets, confessions i, sobretot, ajustaments de comptes amb el passat.
Durant la III Gala Desmarcadas, el brasiler Marcao no només va celebrar la recuperació de la seva esposa Pan Teixeira —després de superar un càncer—, sinó que també va aprofitar el focus mediàtic per deixar anar una bomba: “El futbol ha canviat molt, penso que els equips han d'estar molt bé físicament i aquesta és la clau del que ha canviat. Estem bé físicament, les coses estan sortint i espero que segueixi així”, va afirmar amb contundència. Una frase que, tot i que vestida d'elogi cap a Almeyda, va sonar a crítica directa cap a García Pimienta i Joaquín Caparrós, els entrenadors responsables de la desastrosa temporada anterior.
Marcao assenyala el declivi del Sevilla 2024/25
Les paraules del central brasiler no van caure en sac foradat. Als passadissos del Sánchez-Pizjuán es van interpretar com una autèntica acusació pública envers el mètode anterior. “La qualitat continua allà, però hi havia moments que perdíem partits perquè físicament no estàvem bé. Ara és completament diferent”, va declarar Marcao, deixant clar que la clau del nou Sevilla no passa només per la tàctica, sinó per la preparació física i mental.
La frase va ressonar com una sentència per als anteriors tècnics, que no van saber encaixar el seu estil en una plantilla que demanava un altre tipus de futbol. L'experiment de possessió lenta i controlada de García Pimienta va fracassar estrepitosament, deixant el club al caire de l'abisme. I l'interinatge de Caparrós, amb tot just 0.71 punts per partit, no va fer més que prolongar l'agonia.
Almeyda imposa la seva llei: intensitat, pressió i confiança cega
L'arribada de Matías Almeyda el juliol de 2025 va ser un terratrèmol. En tot just tres mesos, l'argentí ha aconseguit allò que semblava impossible: un Sevilla unit, vertical i letal. El seu mètode —basat en una pressió avançada home a home i una intensitat sostinguda— ha transformat completament la dinàmica. De lluitar per no descendir, l'equip ha passat a ubicar-se en la sisena posició de LaLiga 2025/26, amb una sòlida mitjana d'1.63 punts per partit.
Els resultats parlen per si sols: una golejada històrica 4-1 a l'FC Barcelona i un rendiment col·lectiu que fa somiar amb Europa. Almeyda no tem desafiar els vells dogmes del club. De fet, en una roda de premsa recent, va respondre a la famosa frase de Caparrós sobre “el sucre” després de les victòries: “Tant de bo que guanyi sempre i quedar ple de sucre”, va ironitzar. Un dard directe als qui prefereixen la mesura a l'ambició.
El secret de l'èxit d'Almeyda rau en la seva coherència emocional i esportiva. “No s'ha de tenir por de la derrota ni temor al triomf”, va assegurar. El seu missatge penetra en un vestidor que, per fi, creu en el seu propi potencial. Marcao ho resumeix amb una frase que ho diu tot: “En els primers dies, quan Matías va parlar amb nosaltres, jo vaig sentir gran confiança”. El nou Sevilla ha trobat un equilibri entre el cor i el cap. El seu futbol ja no depèn de la inspiració d'uns quants, sinó de l'esforç col·lectiu i de la preparació física d'elit imposada pel preparador Guido Bonini, peça clau del cos tècnic d'Almeyda.