L'adeu entre Marc Márquez i Honda ha estat la crònica d'un divorci anunciat. Una d'aquelles ruptures que, no només dolen als implicats per tot allò que han viscut, sinó que impacten a tot el seu entorn, per allò de 'semblaven una parella perfecta', però és que tot és efímer i res no dura per sempre. I és que el temps, encara que moltes vegades pot semblar el nostre aliat, al final acaba sent el nostre enemic.
🔴 Cursa de MotoGP avui a València 2023, DIRECTE | Última hora de la lluita pel mundial
Sempre hem estat fidels creients dels finals feliços i menjar anissos, però, precisament, la vida t'ensenya que els contes i les pel·lícules de Disney, són només això, simples fantasies que fan molt mal a les nostres expectatives, però la vida real és ben diferent. La majoria dels finals, són això, històries que s'acaben, i creieu-me quan dic que si una història d'idil·li finalitza, no és per estar content, perquè aquí els finals no són feliços, són reals.
Sempre hem estat fidels creients dels finals feliços i el van menjar perdius, però, precisament, la vida t'ensenya que els contes i les pel·lícules de Disney, són només això, simples fantasies que fan molt mal a les nostres expectatives, però la vida real és ben diferent.
Una cosa semblant ha passat entre Marc Márquez i Honda, una relació d'amor entre marca i pilot que semblava no acabar mai. Ho han fet tot junts, ambdós han viscut moments que no s'entenen l'un sense l'altre: de les primeres vegades a les 59 victòries, 101 podis, 64 pole positions i 6 mundials en la categoria regna.
Però com diria l'escriptor Ray Loriga, Cualquier verano es un final, i encara que l'anunci ha arribat una mica més tard, l'aturada estiuenca va servir a Marc per adonar-se que això no era el que volia, que necessitava conèixer altres persones, obrir-se a un nou món que Honda ja no li podia donar. I és que quan les promeses incomplertes comencen a sobrevolar, és un clar indici d'una red flag (mai millor dit) per això, davant de la falta de solucions, el pilot de Cervera va poder pensar allò de Tokio ya no nos quiere.
Honda i Márquez s'estimaven, s'estimen i s'estimaran, però ja no ho feien com devien, i és que més que estimar molt, cal estimar bé. Ambdós ho sabien i estaven vivint una relació tòxica, perquè com deia, Honda no complia les seves promeses, i Marc no sortia d'allà per l'afecte, per tot el que li han donat, però hi ha crisis que són impossibles de resoldre.
I Márquez se n'ha adonat, per això, com ell mateix va assegurar, no va decidir des del cor, sinó des del cap. Perquè cal aprendre a desprendre's, a acomiadar-se, abans que acabi sent massa tard i tot s'acabi complicant i portant a un ambient de crispació, odi i rancor. A més, que ara és la Ducati la que està feta 'amb el material amb què es forgen els somnis'.
Perquè la vida és això, aprendre a acomiadar-se. Hi ha etapes que es tanquen, altres que s'obren... però tot acaba en el mateix, saber dir adeu, encara que costi per aquesta maleïda mania de creure que les històries són eternes. Però el temps, sempre acaba guanyant la partida. E.T. es va acomiadar d'Elliot, Rick es va acomiadar d'Ilsa i Andy de les seves joguines, ara Marc li ha dit adeu al seu primer amor, amb el record i la malenconia de tot el que han viscut.
Però el temps, sempre acaba guanyant la partida. E.T. es va acomiadar d'Elliot, Rick es va acomiadar d'Ilsa i Andy de les seves joguines, ara Marc li ha dit adeu al seu primer amor.
Marc se n'ha anat amb el màxim respecte. Com un senyor, abans que sigui massa tard, però amb l'esperança d'aquell que enyora i troba a faltar al principi, tornar, però el que ara es troba a faltar, al final acaba sent una vivència més en la teva història personal, i s'acaba guardant al bagul dels records. Marc se n'ha anat amb la frase de si el tiempo desune que no dé una, y si la da que después nos reúna al cap, esperançat de "tornar a creuar els seus camins", però no ens enganyem, el més probable és que això no passi. Per això, com li va dir Humphrey Bogart a Ingrid Bergman a Casablanca (sí, una altra vegada), a Honda i a Marc 'sempre els quedarà París', i és que tot allò que han compartit mai es podrà esborrar, tot allò rebut és l'únic que romandrà eternament.