Luis Suárez ja no és jugador del Barça. Sis anys després d'aterrar al Camp Nou amb l'etiqueta de millor davanter centre del món, el '9' s'acomiada de l'entitat blaugrana i se'n va sense deixar ni un euro al club. Poc importa: l'uruguaià ha estat el millor punta del planeta durant diversos cursos, s'ha convertit en el tercer màxim golejador de la història del club i, a més, està amortitzat. De tots els ridículs que suma la junta de Josep Maria Bartomeu, aquest probablement és el menys transcendent.

L'adéu de Suárez, però, és tan dolorós com necessari. El davanter xarrua, un matador sense contemplacions a la Lliga, fa mesos que no rendeix a la Champions League. I aquest fet, sumat al seu poder dins del vestidor –un poder que no té perquè estar lligat a la figura del seu col·lega Leo Messi, sinó que s'ha guanyat a base de dianes– ha provocat que la seva presència a l'onze de l'equip sigui un maldecap. És tan dur i senzill com això: Suárez, aquell qui va arribar al Barça perquè els rivals havien après a engarjolar el Messi-fals-9, ara s'ha convertit en un problema per a l'argentí. Un problema futbolístic, és clar. Fora del terreny de joc els dos davanters són inseparables, però dins del mateix l'uruguaià ja no genera avantatges per al capità. Encara que Messi, per estima o per desconeixença, no ho manifesti.

Luis Suárez gol Bayern Griezmann Champions EFE

Luis Suárez celebrant el seu últim gol com a culer / EFE

La fam i esperit competitiu intrínsecs del punta fan pensar que la seva davallada futbolística no es deu a factors mentals, sinó a qüestions físiques. Especialment si es té en compte que mai ha acabat de superar els seus problemes al menisc del genoll dret. Que ha jugat amb molèsties, tal com ha defensat en la roda de premsa d'aquest dijous, és cert i evident.

Sigui com sigui, però, fa mesos que Suárez ja no suma. L'ex del Liverpool, un futbolista dotat d'una explosivitat esfereïdora quan va aterrar al Camp Nou, ha perdut progressivament algunes de les condicions que el convertien en una amenaça constant. El '9' ja no està capacitat per desmarcar-se i buscar l'esquena rival i tampoc es pot desfer de rivals per pur atropellament, de manera que ha hagut de reconvertir-se en un davanter boia. Un recurs per ser útil en molts contextos, però no en un Barça on la capacitat de desbordar –a excepció de la que aporta el brillant Ansu Fati– brilla per la seva absència.

Sense explosivitat, les mancances tècniques de Suárez s'han manifestat amb massa recurrència a can Barça. La seva rematada letal segueix intacta –per això ha marcat 45 gols en els darrers dos cursos i per això el fitxa l'Atlètic– però la seva aportació és insuficient per a una Barça que amb Ronald Koeman (i tot i les pedres al camí que posa la junta) vol tornar a aspirar a tots els títols.