Luis de la Fuente vol saber qui hi ha darrere del malestar que comença a envoltar la selecció després del Mundial. El tècnic sap que diversos futbolistes que han perdut protagonisme, han quedat fora de convocatòries o ja no apareixen en els seus plans poden estar incòmodes amb la seva continuïtat. Abans d'ampliar el seu contracte, vol identificar l'origen d'aquesta pressió.
La preocupació no és únicament personal. De la Fuente considera impossible preparar l'Eurocopa amb un vestidor dividit entre jugadors compromesos i altres esperant un canvi de seleccionador per recuperar el seu lloc. El seu missatge intern és clar: ningú tindrà garantida una convocatòria per jerarquia, trajectòria o influència. Qui no accepti competir des de zero pot quedar definitivament fora.
De la Fuente no vol jugadors esperant la seva caiguda
El seleccionador ha defensat públicament que no té compromisos permanents amb cap futbolista i que arribarà el moment d'apostar per altres. Aquesta filosofia pot generar víctimes importants. Veterans, suplents habituals i jugadors que es van quedar fora del Mundial saben que el nou cicle reduirà encara més les seves possibilitats si De la Fuente continua al capdavant.
Per això vol conèixer si existeix realment un grup organitzat o si simplement es tracta de descontents individuals. Per al tècnic, la diferència és clau. Pot gestionar un jugador decebut per no entrar en una llista, però no vol conviure amb futbolistes que utilitzin el seu pes, el seu entorn o les seves relacions per desgastar l'entrenador des de dins.
La Federació haurà de recolzar totes les seves decisions
La Federació vol prolongar el seu vincle més enllà de l'Eurocopa i portar-lo fins al 2030 després de l'èxit aconseguit amb Espanya. De la Fuente, tanmateix, necessita garanties esportives abans de signar. No pretén acceptar una renovació històrica per descobrir després que part del vestidor treballa esperant la seva caiguda. Vol llibertat total per confeccionar convocatòries sense pressions internes.
El següent pas serà parlar amb membres importants del grup, escoltar el cos tècnic i detectar on neix el soroll. De la Fuente no busca castigar qui vulgui jugar més, perquè entén aquesta ambició, però sí separar la competència sana del descontentament destructiu. La seva prioritat és arribar a l'Eurocopa amb un nucli completament alineat. Si confirma que hi ha jugadors pressionant per provocar la seva sortida, la resposta serà immediata: aquests futbolistes tindran molt difícil tornar mentre ell segueixi com a seleccionador. Per a De la Fuente, cap nom pot estar per damunt del vestidor, i la seva continuïtat només tindrà sentit si la Federació recolza aquesta autoritat quan arribin decisions especialment incòmodes.