L'ambient al vestidor del Barça torna a estar carregat, i aquesta vegada el protagonista és Lamine Yamal, el jove talent al qual molts assenyalen com el futur del club. La derrota a Londres (3-0) no només va deixar ferides esportives, sinó també internes. Entre passadissos, mirades i comentaris, el jugador del planter sent que alguna cosa no encaixa i que hi ha companys que no estan precisament del seu costat.
La clau de la derrota, per a molts, no va ser en l'ocasió fallada per Ferran Torres en els primers minuts. Una oportunitat que, per cert, no pot errar un equip que pretén aspirar a la Champions, ni un jugador que vol ser titular al Barça. Tampoc en el primer gol del Chelsea, que va arribar després que Ferran i Jules Koundé juguessin al joc dels disbarats. No.
Un cúmul de despropòsits va condemnar el Barça a Stamford Bridge
El partit es va començar a decantar definitivament per als blues després de l'expulsió de Ronald Araújo. L'uruguaià, que ha sortit retratat en les dues últimes eliminacions del Barça a la Champions, va tornar a signar un partit per oblidar. No va saber gestionar les seves emocions i va condemnar l'equip. A partir d'aquí, un despropòsit.
S'esperava més de la resta de futbolistes. Els blaugrana van abaixar els braços massa aviat. I els qui estaven cridats a marcar la diferència tampoc van aparèixer. Un d'ells va ser Lamine Yamal, que ho va intentar tot, però va ser superat en tot moment per Marc Cucurella. El crac català va ser substituït en la segona meitat, sabent que no va signar la seva millor actuació.
Lamine Yamal comença a sentir-se qüestionat
Un Lamine que comença a sentir la pressió del que se li exigeix a un jugador que aspira a ser el millor del món. I no només de l'entorn del Barça. El futbolista se sent qüestionat per alguns dels seus companys. El jove crack sospita que quatre jugadors del planter estan aprofitant els seus últims partits irregulars per carregar contra ell i qüestionar el seu comportament
Aquests futbolistes consideren que el Lamine ha agafat aires d'estrella massa aviat. Critiquen el seu llenguatge corporal, la seva tendència a assumir riscos sense consultar i, sobretot, l'estatus que el club li està atorgant malgrat la seva curta edat. Pensen que encara “no ha guanyat res” i que hauria de mostrar una humilitat més gran dins del grup. Ahir a la nit va aixecar els braços massa vegades reclamant encara no se sap què als seus companys.
La tensió no ha explotat encara, però el malestar és real. Lamine Yamal, conscient del que significa estar a l'aparador del futbol mundial, sap que ha de millorar. Però també sap que, dins del vestidor, no tots li estan donant el suport que hauria de ser.