Lamine Yamal s'ha convertit en el gran argument esportiu del Barça, però també en el motiu pel qual algunes promeses comencen a quedar-se sense espai. El cas més clar és el de Roony Bardghji, un futbolista que va arribar a il·lusionar pel seu talent, el seu descarament i la seva capacitat per jugar des de la dreta, però que ara veu com el seu camí es complica de forma evident.
El problema no és la falta de qualitat del jove atacant, sinó el context en què es troba. Bardghji ocupa la mateixa zona que Lamine, parteix des del costat dret i necessita llibertat per encarar cap a dins. En un altre moment, el Barça hauria apostat per donar-li recorregut. Ara, amb Yamal convertit en l'estrella de l'equip, la seva continuïtat perd sentit si no tindrà minuts reals.
Lamine tanca la porta de la dreta
Hansi Flick té clar que Lamine no és un jugador més dins de la plantilla. És la peça que condiciona tot l'atac, el futbolista a qui es vol protegir, potenciar i envoltar millor. Això deixa molt poc marge per a un altre extrem dret jove que necessita partits, confiança i continuïtat per desenvolupar-se.
Bardghji no pot créixer vivint d'aparicions puntuals. El seu futbol demana ritme competitiu, duels, errors i minuts llargs. Si es queda com a suplent permanent de Lamine, corre el risc de frenar una progressió que encara necessita molt camp. Per això el Barça ja contempla una sortida en aquest mercat, ja sigui mitjançant una venda o una cessió.
Venda o cessió per no bloquejar-lo
La decisió no està completament tancada, però la direcció és més que clara. Si arriba una oferta interessant, el club estudiarà traspassar-lo, especialment si pot reservar-se algun percentatge o una opció futura. Si no apareix una proposta convincent, la cessió guanya força com a fórmula perquè el jugador no perdi una temporada clau.
Flick entén que no pot acumular futbolistes joves sense lloc definit. El Barça necessita una plantilla útil, no una col·lecció de promeses esperant una oportunitat que potser no arribi. Lamine Yamal ha elevat tant el nivell d'exigència que qualsevol jugador de la seva posició parteix amb desavantatge. Bardghji il·lusionava, però comparteix carril amb el futbolista més determinant del projecte. I aquesta realitat l'empeny directament cap a la sortida.