El FC Barcelona va tornar a respirar a la Champions League després de derrotar l'Eintracht de Frankfurt per 2-1. Va ser un triomf treballat. Va ser un triomf necessari. I va ser un triomf que va deixar una història interna que ha generat més soroll que el propi partit: la bronca a Lamine Yamal al vestidor. Una escena inesperada, tensa, que confirma que el jove talent travessa un moment complicat.
El conjunt d'Hansi Flick va reaccionar bé després d'un inici irregular. Els alemanys van colpejar primer. El Barça va respondre després. Jules Koundé va signar un doblet decisiu. La classificació directa als vuitens de final segueix oberta. La moral, a dalt. Però en un racó del vestidor, lluny de les càmeres, es va viure una cosa molt diferent. Una cosa que preocupa. Una cosa que retrata un jugador que no està en la seva millor versió.
Un altre partit ‘normalet’ de Lamine Yamal
Lamine Yamal va tornar a quedar curt. Ho va intentar tot. Ho va intentar sempre. Però al marge de l'assistència del segon gol, res va funcionar. Li va faltar espurna. Li va faltar velocitat. va faltar aquell punt diferencial que el va convertir en una de les grans joies del futbol europeu. La realitat és que la pubàlgia el té limitat. És una lesió incòmoda. Persistent. Esgotadora. Lamine vol, però el cos no respon igual.
El seu partit va ser gris. A penes va aparèixer en els moments clau. No va prémer. No va guanyar duels. Va fallar passes que ell domina amb naturalitat. I el més preocupant: alguns companys van veure més gestos de frustració que de compromís. Més mans a la zona del pubis que atenció al joc. Més desconnexió que determinació.
La reacció de Lamine Yamal en el canvi no va agradar al vestidor
La seva nit va acabar quan Flick va decidir substituir-lo al minut 87. I aleshores va arribar l'esclat. El gest. La frase. El “Sempre em canvia”. Una reacció impulsiva i adolescent. Una reacció que ja està fent la volta al món. El tècnic alemany va treure ferro davant la premsa. Va somriure. Va explicar que tenia groga. Que necessitaven cames fresques. Fins i tot va bromejar: “El pròxim dia el deixaré a la banqueta”. I és que el de Rocafonda no podrà jugar contra l'Slavia de Praga per acumulació de targetes.
Però dins, l'ambient va ser un altre. Els capitans van parlar. Flick també. No van agradar les cares. No van agradar les protestes. No va agradar l'actitud. Especialment perquè Lamine és dels jugadors amb més minuts aquesta temporada. Especialment perquè, segons fonts internes, el seu contracte inclou una clàusula en la qual es va pactar que només seria substituït en situacions justificades. I fins ara, Flick ha complert la seva part
La reprimenda va ser ferma, directa i necessària. El Barça necessita el millor Lamine. I necessita també un Lamine madur. Centrat. Conscient de la responsabilitat que implica el seu rol. L'equip està al seu costat. El club també. Però hi ha límits. I el vestidor va voler deixar-li-ho clar.