Lamine Yamal comença a mostrar certa incomoditat amb la planificació que està seguint el Barça. L'extrem esperava un estiu molt més ambiciós, especialment en atac, però el club no ha acabat de tancar el nou que es considerava prioritari. A això s'hi afegeix una política de sortides que afecta directament diversos canterans i amics propers del jugador.
La sensació de Lamine Yamal és que algunes de les promeses realitzades a l'inici del projecte no s'estan complint. Flick havia traslladat la idea de construir un equip competitiu al voltant dels joves més importants, però les decisions preses amb futbolistes formats a La Masia han generat dubtes. Casadó, Héctor Fort o Balde són exemples de jugadors el futur dels quals s'ha complicat en molt poc temps.
La falta d'un nou també genera frustració
Lamine Yamal considera especialment important comptar amb un davanter de referència. El seu joc millora quan té un nou fix que ocupi centrals, ataqui l'àrea i li permeti rebre amb més llibertat des de la dreta. El fet que el Barça no hagi tancat aquesta peça ha deixat una sensació de planificació incompleta.
L'extrem entén les dificultats econòmiques, però també esperava que el club prioritzés aquest fitxatge per sobre d'altres operacions. Per a ell, comptar amb un davanter que interpreti bé els seus moviments pot marcar una diferència enorme en el seu rendiment durant tota la temporada.
Les sortides de canterans pesen encara més
L'aspecte que més l'incomoda, però, és la situació de diversos companys amb els quals manté una relació molt propera. Lamine Yamal ha crescut amb molts d'ells i no acaba d'entendre que ara siguin precisament aquests jugadors els que tinguin més opcions d'abandonar el club.
Flick vol deixar-li clar que totes les decisions responen a motius esportius i que cap sortida busca perjudicar-lo. Tot i així, l'acumulació de moviments genera soroll. Lamine segueix compromès amb el Barça i no planteja cap problema immediat, però cada vegada observa amb més atenció com es desenvolupa un projecte que havia de construir-se al voltant de la seva generació.