El mercat del futbol europeu va registrar ingressos rècord de 38.000 milions d'euros en la temporada 2023-2024, amb LaLiga situant-se com la segona en ingressos i amb el Reial Madrid com a primer club a facturar més de 1.000 milions d'euros en una temporada, segons la 34a edició de l'informe 'Annual Review of Football Finance' de 'Deloitte'.

Aquest document, que analitza l'impacte econòmic i comercial generat per les principals lligues de futbol a Europa, assenyala que aquest va tenir un creixement del 8 % respecte als 35.300 milions a la campanya 2022-2023. LaLiga, la Premier League, la Bundesliga, la Sèrie A i la Ligue 1, les cinc grans lligues d'Europa, van generar ingressos de 20.400 milions un augment del 4 %, superant per primera vegada els 20.000 milions i, segons l'anàlisi de 'Deloitte', es preveu que els ingressos els clubs d'aquests campionats superin els 21.000 milions d'euros en 2024-2025, "abans d'estabilitzar-se en la temporada 2025-2026 principalment a la incertesa sobre l'acord de drets televisius de la Ligue 1 a partir de 2025-26".

En aquest sentit, LaLiga va ser la segona de les grans lligues europees amb més creixement percentual (+6 %), només de Ligue 1 francesa. Això li va permetre assolir els 3.764 milions d'euros en ingressos durant la temporada (229 milions d'euros més).

L'informe indica que una de les causes d'aquest increment van ser els títols aconseguits per Reial Madrid en l'esmentada temporada (LaLiga EA Sp Liga de Campeones), el que li va permetre al club madridista ser el primer a facturar més de 1.000 milions d'euros en una temporada. Malgrat això, LaLiga no va aconseguir superar la Bundesliga (3.797 milions a la lliga alemanya contra els 3.764 milions de l'espanyola) com a segona competició europea amb més ingressos, encara que 'Deloitte' adverteix que "les projeccions indiquen que en la 2024-2025 ho aconseguirà"

Els dos clubs amb més ingressos de LaLiga, Reial Madrid i Barcelona, van suposar gairebé la meitat dels ingressos totals de la competició, cent), el que va significar un increment de la bretxa entre els equips amb majors i menors ingressos, passant de 15 a 19 vegades respecte temporada anterior. L'impacte financer de les inversions en estadis va ser destacat, amb un augment del 28 % (149 milions d'euros) en els ingressos de partit en tota LaLiga, assolint els 700 milions. La renovació del Santiago Bernabéu va portar a duplicar els ingressos per dia de partit Madrid (augment de 126 milions) i va contribuir a un increment del 19 % en els ingressos comercials (augment de 78 milions).

En canvi, el FC Barcelona, a causa de la remodelació del Spotify Camp Nou, va experimentar un descens del 38 % (63 milions) en ingressos per dia de partit, en jugar en un estadi de menor capacitat com és el Lluís Companys. D'altra banda, la Premier League manté el seu lideratge, ja que els clubs anglesos van aconseguir, de nou, els ingressos més importants de les cinc grans lligues, amb un total de 7.350 milions d'euros, un 4 % més que la temporada anterior.

Aquest creixement va ser impulsat pel fort increment dels ingressos comercials, que van assolir els 2.470 milions d'euros i Arsen Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham van incrementar els seus ingressos un 3 %, davant la mitjana de la resta de clubs Anglaterra que van créixer un 11. Malgrat reduir-se la competició de 20 a 18 clubs, els ingressos de la Ligue 1 francesa van créixer un 7 %, fins a 2.600 milions de creixements, que s'explica per l'ingrés extraordinari que va suposar la inversió del fons d'inversió CVC de 1.500 milions d'euros.

A Itàlia, la Sèrie A va generar 2.900 milions d'euros (+2 %), gràcies a més ingressos comercials (+9) impulsats per clubs copropietaris nord-americans. L'única competició que va veure reduir els seus ingressos va ser la Bundesliga alemanya, la qual va passar de 3.835 a 3.797 d'euros, un decreixement que es va deure, en part, al descens la temporada anterior del Schalke 04 i l'Hertha de Berlín, dos dels clubs ingressos generaven per dia de partit de la competició.