El FC Barcelona va aconseguir una victòria contundent davant el Galatasaray a Istanbul, però el resultat d'1-4 no reflecteix totes les dificultats que va travessar l'equip de Hansi Flick. Els blaugranes van patir durant bona part del primer temps i van deixar al descobert algunes debilitats defensives. Unes carències que el Reial Madrid podria intentar aprofitar en el pròxim Clàssic. Especialment per una banda que va donar nombrosos problemes al conjunt català.
El periodista Santi Giménez, en la seva crònica per al diari AS, va posar el focus en el rendiment d'Eric García. El defensa va viure una nit complicada davant la velocitat de Rafael Leao, que va trobar espais constantment a la seva esquena. El Galatasaray havia preparat el partit precisament per explotar aquesta zona. El seu plantejament va acabar donant resultat durant els primers compassos del partit.
El partit davant el Galatasaray no va ser tan fàcil com reflecteix el resultat
El conjunt turc va apostar per una pressió intensa, impulsada per l'ambient del seu estadi. Mentrestant, el Barcelona tenia dificultats per trobar solucions ofensives. Dani Olmo, utilitzat com a davanter, no acabava de sentir-se còmode. Lamine Yamal tampoc trobava la seva millor versió. Aquesta falta de precisió va permetre que els locals guanyessin confiança i comencessin a generar ocasions perilloses.
El primer cop va arribar abans de complir-se la mitja hora. Leao va superar Eric García i va trobar Batrakov, que va aparèixer des de segona línia per batre Joan García. La pilota va tocar en un defensa abans d'entrar. El gol va desfermar l'eufòria a Istanbul i va augmentar els dubtes del conjunt blaugrana. La pressió del Galatasaray estava fent efecte en els futbolistes de Flick.
Eric García és l'esquerda que ha d'estudiar José Mourinho
Va ser llavors quan Santi Giménez va assenyalar un dels principals problemes del Barcelona. "La defensa començava a contagiar-se de la inconsistència d'Eric", ha escrit el periodista. Una frase que resumeix les dificultats de l'equip per controlar els atacs per aquest costat. El Madrid podria prendre bona nota, especialment per la capacitat dels seus extrems per atacar espais i castigar els desajustos defensius.
Tanmateix, el Barcelona va aconseguir capgirar la truita. Lamine Yamal va aparèixer quan el seu equip més el necessitava i va canviar completament el desenvolupament del matx. El jove futbolista va protagonitzar una acció tècnica extraordinària que Giménez va descriure com una combinació de rabona, regat i elàstica. La seva inspiració va permetre que els blaugranes recuperessin el control i acabessin imposant-se amb autoritat.
La segona part va confirmar l'enorme potencial ofensiu del Barça de Flick, però també va deixar un advertiment. L'equip pot resultar demolidor quan les seves estrelles troben espais, encara que continua mostrant dificultats davant rivals que pressionen i ataquen amb velocitat. El Reial Madrid té una possible esquerda per estudiar. Una altra qüestió serà trobar la manera d'aprofitar-la sense patir les conseqüències del talent ofensiu blaugrana.