Aquest passat diumenge al migdia, finalitzava a Sant Sebastià (Guipúscoa) la 22a edició de la Korrika, la cursa popular a favor de l'euskera que arribava a la seva fi després de recórrer 2.500 quilòmetres en onze dies sota el lema 'HitzEkin', escollit per l'AEK per destacar la necessitat d'impulsar la llengua basca. Una edició que es tornava a celebrar després de cancel·lar la passada edició per culpa de la pandèmia de la covid-19 que ha impactat a tota la societat. La Korrika, com ja és tradició des de 1980, recorre tot el territori basc cada dos anys malgrat la pluja o la neu que ha caigut la darrera setmana i que tampoc els ha aturat. Una festivitat molt celebrada pel poble basc que aplega a milers de corredors que participen comprant quilòmetres i seguint al ritme de la música i dels animadors, la furgoneta que els marca el camí en defensa de la llengua i les tradicions. 

La Korrika arrencava el passat 31 de març a la localitat alabesa d'Amurrio i, l'endemà, entrava a la primera capital basca, a Vitòria-Gasteiz. El 2 d'abril la cursa passava per Pamplona ​​per dirigir-se el dia 4 a Donibane Garazi i Maule, passant el 6 d'abril per Bilbao. La seva penúltima etapa va ser per Baiona i, aquest diumenge, acabava a la capital guipuscoana de Sant Sebastià, on s'aplegaven centenars de persones celebrant la fi de la cursa i gaudint del bon temps que hi feia i que emplenava els carrers i places de la ciutat. 


Font: Vídeo promocional de la tradicional cursa basca 

La korrika consisteix en una cursa en què els participants que s'apunten i paguen el quilòmetre, poden gaudir de portar el manifest ocult que s'amaga dins la ikurriña i que passarà per centenars de mans fins arribar a la seva fi, on la persona que l'ha escrit, en llegirà el seu contingut. Enguany, Karmele Jaio ha estat l'escollida, l'escriptora i periodista basca, va ser qui va portar el testimoni a l'últim quilòmetre i l'encarregada de llegir el missatge final que ha estat ocult durant els 11 dies que ha durat la cursa. Sota la mirada de centenars de persones, Jaio va tenir un recordatori per a totes les persones que treballen i han treballat a favor de l'euskera, convidant a què la llengua "se submergeixi en el fang", s'utilitzi i es mantingui "viva". A més, Jaio ha remarcat que cal fugir de les "etiquetes" i que cal acabar amb la diferenciació entre euskaldunberris i euskaldun zaharras. 


"El basc no és una cosa que tinguem, és el que som”


"La Korrika ens ensenya que el basc no es fa només amb paraules, també amb el cos, amb les cames i amb les mans que han portat el missatge", va expressar l'escriptora i periodista, alhora que incidia en què "un idioma comença i es renova cada dia". 

Korrika   Villar López   EFE

Foto: Villar López - EFE

El comiat de la cursa va estar acompanyat de nombroses activitats, com música, menjar popular, bertsos i actuacions, repartides per les vuit zones habilitades per Sant Sebastià: Boulevard, Alderdi Eder, Moll, plaça Zuloaga, plaça de la Constitució, plaça de la Trinitat, plaça Gipuzkoa i plaça Sarriegi.

La primera edició de la Korrika es va celebrar el 1980 i es va recórrer entre Oñati i Bilbao. Aquesta cursa popular, que s'ha convertit en un dels actes més importants a favor del basc pel nombre de persones que aconsegueix aglutinar, ja ha celebrat 22 edicions.