La situació al vestidor del Barça s'està tensant més del que sembla des de fora. La imatge que l'equip va deixar davant el Bruges ha despertat preocupació, frustració i, sobretot, assenyalaments. I un dels més afectats és Marc Casadó, qui va ser titular a Bèlgica i va ser incapaç de sostenir el migcamp culer. No va estar fi ni tàcticament ni tècnicament. Va córrer, va treballar, ho va intentar... però no va arribar. En el futbol d'elit, voler no és suficient.

Enmig d'aquest caos apareix el nom de Frenkie de Jong. El neerlandès està fart de carregar amb un pivot que no li dona solucions. Davant el Bruges, va patir més del que hauria de patir un jugador de la seva categoria. El missatge que ha traslladat dins del vestidor és clar: no vol seguir compartint migcamp amb Casadó en aquesta posició.

Casado ja no és el mateix i ha deixat de sumar

La temporada passada, Casadó va sorprendre tothom. Energia, disciplina tàctica, recuperació. Semblava destinat a ser una peça clau en el futur del Barça. Però aquest curs és un altre jugador. Una ombra. Arriba tard al tall, perd duels que abans guanyava i, el que més preocupa, no sap què fer quan té la pilota. El ritme Champions l'ha devorat.

Per a De Jong, la situació és clara: el pivot ha de ser ell. El neerlandès sent que quan juga allà, l'equip flueix, controla i respira. Però quan Casadó ocupa la posició, ell es veu obligat a baixar, corregir i sostenir el migcamp sencer.

Frenkie vol un interior, no un llast al seu costat

I és que De Jong prefereix jugar com a migcampista. És on domina, on mana, on se sent líder. Vol un interior al seu costat que el alliberi, no algú que l'obligui a corregir constantment. Avui, amb Casadó, sent el contrari: ha de fer la seva feina i l'altra. Davant el Bruges, moltes de les pèrdues i dels espais concedits van arribar per la incapacitat de Casadó per gestionar el joc. Flick mira la banqueta, però no troba alternatives reals. I el vestidor ho comença a notar.

Hansi Flick sap que té un problema al mig del camp. L'equip no es pot permetre regalar possessions ni desordenar-se en cada transició i sense Pedri, això passa massa. El tècnic vol confiança i meritocràcia, però el vestidor està enviant un missatge clar: hi ha situacions que no es poden forçar.

Així doncs, malgrat la voluntat i l'esforç de Casadó, el futbol d'elit és cruel quan no estàs al nivell. I De Jong ja no està disposat a continuar pagant el preu de jugar al costat d'un jugador que avui, per a ell, s'ha convertit en un llast.