Johan Cruyff va deixar un sopar per al record al costat de Jorge Valdano. En el documental emès per TV3 i produït per Mediapro Gràcies, Johan, el mític holandès comparteix una xerrada carregada d'anècdotes i futbol.

Sortiu i gaudiu

Una de les frases més famoses de Cruyff, és amb la que es va acomiadar dels futbolistes al vestidor abans de guanyar la primera Lliga de Campions del club a Wembley contra la Sampdoria (1992). “Sortiu i gaudiu” ja forma part de la història del Barça i del futbol. “Si vas al 100% i fas el que pots, no es pot demanar més. Potser jugaràs una vegada a la vida una final de la Champions. Si no gaudeixes, estàs boig perdut”, va assenyalar un Cruyff que va aconseguir canviar la mentalitat del club.

Idees revolucionàries

La capacitat per reinventar un esport que semblava immòbil és un dels grans llegats de Johan Cruyff. El seu cap anava sempre per davant del rival. Com a mostra, dues anècdotes. La primera, sobre un davanter de l’Atlètic de Madrid. “Em van dir que el davanter de l’Atlètic –Manolo– tenia una desmarcada fantàstica. Aleshores vaig decidir que no el marcaríem i, des d’aleshores, no ens va marcar cap gol més. Convertir la dificultat en avantatge és el que vaig buscar sempre, com jugador i entrenador”, explica Cruyff.

La segona és el seu famós penal indirecte amb Jesper Olsen en un partit entre l’Ajax i el Helmond Sport: “Quan vaig tirar el penal a mitges amb Olsen, l’àrbitre em va venir a preguntar si era vàlid. Aquestes són les coses maques que es viuen a dins del camp. Ho havíem entrenat de broma. Ja saps, el dia que passa i no has rigut, és un dia perdut. No riure fent esport és horrorós”. 

La filosofia Barça

L’holandès va ser l’encarregat de sembrar la primera llavor d’un estil que ha portat el Barça a guanyar i enamorar el món del futbol: “Entre 1998 i 2002 es va perdre el toc de pilota i el control del partit. Per sort, hi havia jugadors de molta qualitat. Després va venir Guardiola i va pujar al primer equip a Busquets i al canari –Pedro–. A aquests no els coneixia ni la seva mare però allà estan i porten molts anys”.

Podia semblar que el joc pel qual apostava Cruyff era més estètic que efectiu, però el tècnic tenia una idea molt clara sobre què s’havia de fer davant de la porteria rival: “Recordo quan era entrenador de l’Ajax i tenia uns juvenils boníssims. Ho feien tot bé però a la línia de gol la picaven i marxava fora. Aquests, a córrer, a fer línies i no jugaven l'endemà. El gol s’ha de marcar sempre. És el més difícil del futbol”.

La cura del vestidor

Si hi ha una cosa sagrada al món del futbol, és el vestidor. Entre les quatre parets de la Ciutat Esportiva o el Camp Nou és on gestiona gran part de l’èxit o el fracàs del Barça: “Si ets Puyol o Xavi i ho has guanyat tot, i ve un noi de 21 anys i cobra el doble que tu, com et quedes? Aquest és el problema, que mana gent que no sap equilibrar una plantilla. Aquests són els detalls que generen els problemes més grans. No pot ser que facin fora el massatgista de confiança de Xavi, Iniesta i Messi. El poden fer fora ells, no la junta. No hi ha un detall que no conegui el vestidor”.

Una de les grans estrelles de l’actual vestidor blaugrana és Leo Messi. Cruyff va conèixer el crac argentí quan aquest només tenia 15 anys i ja destacava jugant a la Masia. “Tenia contacte amb Rijkaard i em va parlar d’un noi que jugava bé, petitó, però que utilitzava molt bé el cos. Quan el petit utilitza bé el cos, el gran no el pot defensar. A part de la seva qualitat futbolística, Messi sap fer servir el cos. No es podia saber que marcaria una època. Que tenia una qualitat enorme, sí”, va assenyalar el geni holandès.