Si en alguna cosa el món del futbol s'ha posat d'acord, és en valorar la figura de Johan Cruyff com un personatge universal. La paraula universal no té límits ni formula excepcions. És oberta.

Tots els mitjans de comunicació del món i personatges que no són de l'esport s'han posat d'acord per destacar Cruyff com un revolucionari del futbol, com un precursor del futbol modern. Ningú no ha discutit ni discutirà la seva immensa aportació a aquest esport, que ha causat tanta admiració de la mateixa manera que ha deixat alumnes avantatjats.

Filosofia de vida

Cruyff va fundar una escola en què buscava que qualsevol que practiqués aquest esport fos, abans que res, feliç. Una filosofia de vida. Posada en pràctica també al món professional. No n'hi havia prou amb guanyar com sigui. Calia divertir-se i jugar bé, amb elegància, mostrant un estil, atacant amb la mateixa delicadesa com Sharon Stone encreuava les seves cames en Instint Bàsic. Tractant a la pilota com Clint Eastwood es comporta amb Meryl Streep en Els ponts de Madison, i intentar vèncer els adversaris amb la mateixa finezza que Jep Gambardella esbronca Stefania en la Gran Bellesa.

Davant de les poques veus enverinades que s'aixequen per les xarxes socials, intentant prendre una revenja contra els que alguna vegada han discutit opinions del mestre, venjances que ni el mateix Johan no buscaria, avui amb ell ja mort, avui més que mai, s'ha de reivindicar la figura de Cruyff com un home de tots. Universal.

De Laporta, Bartomeu, Rosell i Florentino

Cruyff era i continuarà sent el futbol. Cruyff era holandès i català, com ha dit Artur Mas. Dels aficionats de l'Ajax i dels del Barça. I dels del Feyenoord de Rotterdam, que no poden veure els de l'Ajax. Del Barça i del Madrid, el president del qual, Florentino Pérez, ha viatjat a Barcelona per visitar el Memorial que organitza el club al Camp Nou i dir que “Cruyff era una d'aquestes persones que mai no s'han de morir, d'aquestes persones que perduren eternament”. Cruyff era i continuarà sent de Butragueño, jugador que sempre va admirar l'holandès.

Cruyff és de Laporta i de Bartomeu, i també de Rosell, que de petit tenia pòsters seus a l'habitació, i el pare del qual va participar en el seu fitxatge pel Barça.

De Puigdemont i de Mas

Cruyff és del Mundo Deportivo i de l'Sport, de l'As i del Marca. De Zubizarreta, porter que va acomiadar del Dream Team perquè va pensar que ja no el necessitava. També Cruyff era de l'Espanyol, com s'ha demostrat amb la presència del seu entrenador, Constantin Galca, al Memorial. Cruyff és del futbol espanyol i del mundial. Cruyff és i continuarà sent de tots perquè la seva idea de futbol és irrefutable. I Cruyff és de Puigdemont i de Mas, i de Junqueras i de Tardà, de Pujol i de Montilla. Que ningú no s'acrediti la seva exclusivitat com a personatge del món del futbol, perquè com bé va titular L'Équipe, Cruyff era el futbol.