Joan García ha detectat un dels problemes que més inquieten el Barça en defensa. El porter considera que la parella formada per Andreas Christensen i Gerard Martín no acaba d'oferir la contundència necessària quan juga junta. Tots dos tenen bona sortida de pilota i entenen el joc, però pateixen massa quan el partit exigeix xoc, velocitat i correccions llargues.
La preocupació augmenta perquè Eric García ha hagut d'aparèixer diverses vegades en situacions d'emergència per corregir accions que naixien d'una falta d'agressivitat en l'eix. Joan interpreta aquestes intervencions com un senyal clar que indica que quan Christensen i Gerard coincideixen, l'equip queda massa exposat i necessita que un defensor més dur arregli problemes que s'haurien de resoldre abans.
Christensen i Gerard pateixen massa en el contacte
Christensen és un central elegant, intel·ligent i fiable quan pot defensar des de la posició. El problema apareix quan ha de sortir lluny, imposar-se físicament o perseguir un davanter potent. Gerard, per la seva banda, encara està aprenent els automatismes d'una posició que no és la que ha ocupat durant tota la seva carrera.
Junts formen una parella massa semblant en alguns aspectes. Cap destaca especialment per atacar el duel amb agressivitat i tots dos poden patir quan el rival juga directe, carrega l'àrea o troba espais a l'esquena. Joan Garcia necessita centrals que redueixin les situacions d'un contra un, no defensors que obliguin el porter a intervenir constantment.
Eric García ha acabat salvant massa accions
Eric va aparèixer diverses vegades arribant des de darrere, anticipant-se o tancant espais quan la jugada ja semblava perduda. Aquestes accions, a ulls de Joan, com de qualsevol porter, mostren un defecte col·lectiu. Si un central ha d'acudir contínuament a l'emergència, normalment significa que l'estructura anterior no està funcionant com hauria de fer-ho.
La conclusió és que Christensen i Gerard no haurien de convertir-se en una parella habitual. Flick haurà de buscar combinacions més complementàries, amb un central ràpid, agressiu i dominant al costat d'un defensor més tècnic. Cubarsí ofereix part d'aquest equilibri, mentre Eric pot actuar tant en l'eix com des del lateral. Joan no vol assenyalar per assenyalar, sinó protegir l'equip. El Barça pot assumir riscos amb pilota, però necessita centrals capaços de guanyar duels quan la pressió falla. Si Christensen i Gerard continuen junts, el porter tem que cada pèrdua acabi convertint-se en una ocasió massa clara per al rival.