Hansi Flick té una norma que no pensa negociar al Barça, perquè per a ell, tothom ha de treballar sense pilota. El tècnic alemany considera que la pressió i l'esforç defensiu són una obligació col·lectiva, independentment del nom, el talent o el pes que tingui cada jugador dins del vestidor. Lamine Yamal està inclòs en aquesta exigència i el mateix futbolista ho ha reconegut públicament, perquè sap que si l'equip no corre, és molt difícil guanyar.
Flick ja ha demostrat que no li tremola el pols quan detecta que algú no compleix amb aquestes responsabilitats. Ansu Fati i Marcus Rashford són dos exemples que el vestidor té molt presents. En ambdós casos, l'entrenador va acabar perdent confiança quan va entendre que no estaven oferint exactament el nivell de treball que exigeix el seu model.
La pressió és una obligació per a tots, sense excepció
El Barça de Flick necessita que els davanters siguin els primers defensors de l'equip. Quan es perd la pilota, els extrems han de tancar línies de passada, el davanter ha d'assetjar la sortida rival i els centrecampistes necessiten acompanyar la pressió. Si una peça es desconnecta, tot el sistema perd eficàcia.
Per això Lamine Yamal tampoc té permís per quedar-se fora de l'esforç. Pot ser la gran estrella i el futbolista més desequilibrant, però Flick vol que participi també quan el Barça no té la pilota. El mateix extrem sap que aquesta disciplina forma part del salt competitiu que exigeix el tècnic.
Ansu i Rashford van deixar un avís al vestidor
El que va passar amb Ansu Fati i Rashford serveix ara com a referència interna. Flick pot valorar moltíssim el talent individual, però no mantindrà un futbolista dins de la seva estructura si considera que trenca el compromís col·lectiu.
Això no significa que tots hagin de recórrer exactament els mateixos metres ni assumir idèntiques funcions. Cada posició té obligacions diferents, però ningú pot desentendre's de la pressió o baixar la intensitat de manera continuada.
El missatge de Flick és especialment important perquè afecta també els jugadors amb més jerarquia. No existeixen excepcions per nom, salari o condició d'estrella. El tècnic vol un Barça agressiu, compacte i disposat a córrer junts. I dins del vestidor ja saben quina és la conseqüència si algú deixa de fer-ho: primer perdrà minuts i, si la situació es manté, acabarà fora dels plans igual que va ocórrer anteriorment amb altres futbolistes.