Pep Guardiola és a 90 minuts de complir un somni i, de passada, de tancar moltes boques. Moltíssimes. I és que així com els detractors de Messi sempre han utilitzat l'argument que no té un Mundial per defensar l'indefensable, que no és el millor jugador de la història, a Guardiola sempre l'han atacat dient que l'entrenador català és incapaç de guanyar una Champions fora del Barça.
És igual que deixés una empremta inesborrable i un bon grapat de títols a Munic. No importa la seva llegendària trajectòria a Manchester, on el cel és més blau que mai en la història de la ciutat, per sobre de l'habitual vermell diabòlic. "I la Champions?", diuen. 90 minuts.
| Temporada | Club | Ronda |
|---|---|---|
| 2008/09 |
 FC Barcelona |
Campió |
| 2009/10 |
FC Barcelona |
Semifinal |
| 2010/11 |
FC Barcelona |
Campió |
| 2011/12 |
FC Barcelona |
Semifinal |
| 2013/14 |
 Bayern de Munic |
Semifinal |
| 2014/15 |
Bayern de Munic |
Semifinal |
| 2015/16 |
Bayern de Munic |
Semifinal |
| 2016/17 |
 Manchester City |
Vuitens |
| 2017/18 |
Manchester City |
Quarts |
| 2018/19 |
Manchester City |
Quarts |
| 2019/20 |
Manchester City |
Quarts |
| 2020/21 |
Manchester City |
Final |
2 Champions en 4 anys al Barça
El destí ha volgut que Guardiola torni a una final de la Champions League una dècada després d'aquella obra mestra de Wembley, una de les exhibicions més grans que es recorden en una gran final europea, la nit en què el Barça va escombrar el Manchester United amb un futbol meravellós (3-1), fins al punt que els londinencs van sortir de les seves cases per aplaudir els aficionats del Barça desplaçats a la city.
Dos anys abans, Guardiola ja havia tocat la glòria, a Roma i en la seva primera temporada com a entrenador de l'elit, per completar un triplet històric. Aquell Barça, patint més que el del 2011, es va imposar a un Manchester amb Cristiano Ronaldo, Tévez i Rooney a les seves files, per 2-0.
Guardiola, després de l'eliminació del Bayern contra l'Atlètic de Madrid / EFE
Una gran empremta a Munic sense colofó europeu
Després de 2 Champions i dues semifinals perdudes injustament amb el Barça, contra l'Inter de Mourinho, en una eliminatòria marcada per l'escàndol arbitral, i contra el Chelsea, després de dos partits en els quals els blaugrana van tenir desenes d'ocasions, Guardiola es va prendre un any sabàtic i va fitxar pel Bayern de Munic.
I a l'Allianz Arena, Pep Guardiola va guanyar 7 títols en 3 anys, però es va quedar amb la mel de la Champions als llavis. I és que malgrat imposar un futbol total i d'accedir les 3 vegades a les semifinals, no va aconseguir accedir a la final amb els bavaresos, després de caure contra el Reial Madrid, el Barça i l'Atlètic de Madrid.
Guardiola, durant el City-PSG d'aquest dimarts / EFE
El somni de fer un City de llegenda
El 2016, en considerar que ja havia complert un cicle, Guardiola va acceptar un repte majúscul, aconseguir d'una vegada per totes que el Manchester City fos un equip gegant. A l'Etihad, amb una cultura futbolística molt arrelada, Guardiola va necessitar més temps per imposar el seu estil genuí, però finalment ho va aconseguir. En l'àmbit anglès, el seu City ja ho ha guanyat tot, amb 2 Premier Leagues incloses que ben aviat passaran a ser 3.
La gran pedra a la sabata, una altra vegada, ha estat la Champions, en la que fins aquesta temporada no havia aconseguit passar dels quarts. Després d'aconseguir que el City accedís a les semifinals per segona vegada en la seva història, Guardiola l'ha conduït ja fins a la gran final. La primera. El rival serà el Chelsea o el Reial Madrid. A 90 minuts de la glòria eterna.
Imatge principal: Pep Guardiola, celebrant un dels 2 gols que ha marcat Mahrez contra el PSG / EFE