Girona ja no és de Primera. Les matemàtiques diuen que encara hi ha opcions, però la realitat fa palès que no és així. Els d'Eusebio Sacristán han caigut contra el Llevant (1-2), el Valladolid ha guanyat a Vallecas (1-2) i el Vila-real ha derrotat l'Eibar (1-0). Per tant, l'única via per assolir la salvació hauria de ser el descens del Celta, que té un gol average general a favor inassumible. Els gallecs, amb 40 punts després de perdre contra l'Athletic (3-1), haurien de perdre per golejada contra el Rayo en la darrera jornada i el Girona hauria d'apallissar l'Alabès. Missió impossible, Girona és de Segona.

Un inici per somiar

A la primera part el Girona he estat superior, molt superior. Envalentits per un Montilivi encès, els futbolistes blanc-i-vermells han saltat al terreny de joc amb la intenció d’entregar-se fins a l’últim minut. Després del ridícul de Getafe, i amb l’obligació de guanyar, no podia ser d’una altra manera.

La intensitat dels d’Eusebio s’ha traduït en dues ocasions claríssimes en els primers compassos de partit. La primera l’ha tingut Cristhian Stuani al minut 6, quan s’ha quedat pràcticament sol davant d’Aitor Fernández després d’aprofitar una recuperació de Portu, però el porter visitant ha enviat la pilota a córner. En el servei immediatament posterior, i després d’una sèrie de rebots, el Choco Lozano ha pogut obrir la llauna amb el cap, però el guardià de la porteria granota ha tornat a respondre amb una aturada felina.

Stuani i el Choco, el Choco i Stuani. Els dos davanters han estat els noms propis de la prèvia. L’uruguaià, perquè ha format part de l’onze tot i estar lesionat; l’hondureny, per ser la sorpresa inesperada d’Eusebio.

Mentre el Girona buscava el primer amb insistència, el Llevant ha perdut dos jugadors per lesió. Toño García i Rober Pier s’han fet mal de manera fortuïta i Pedro López i Sergio Postigo els han hagut de substituir. Els valencians, abans del minut 20, es quedaven amb un canvi, només.

A partir d’aquest moment, el Girona ha tingut el domini de la possessió, però aquest fet no s’ha traduït en ocasions de gol. Només les pilotes a l’olla d’Àlex Granell han inquietat un Llevant que, això sí, ni tan sols a xutat a la porteria de Yassine Bono.

L'infern ja és una realitat

La segona part ha començat amb una dinàmica completament oposada. El Llevant ha passat a dominar la pilota i el Girona, per moments, s’ha tancat a la seva àrea.

La pressió valenciana, però, ha durat ben poc. En el minut 55 el Choco ha avisat amb una rematada per sobre del travesser i en el 60 ho ha tornat a provar amb un xut creuat. El seu cacau l’ha aturat Aitor, però el refús l’ha caçat Stuani per marcar el seu dinovè gol a la Lliga i fer embogir Montilivi.

Tothom ha embogit, probablement massa. En plena comunió entre jugadors i afició, el Llevant ha contraatacat amb un cop duríssim. José Morales, el millor granota, ha rematat amb el cap una centrada lateral per fer emmudir el feu gironí. La sortida del descens del Girona ha durat, literalment, dos minuts.

Hi ha hagut dies en què encaixar un gol ha enfonsat completament el Girona, però aquest diumenge no ha estat així. Els d’Eusebio, sabent que el Valladolid guanyava a Vallecas, han buscat el segon sense complexes.

L’entrenador val·lisoletà ha mogut fitxa i, després de molt de temps, ha encertat. Kévin Soni, del filial, ha entrat en el lloc del Choco i Johan Mojica, després d’estar-se tota la temporada fora per lesió, ha debutat a la Lliga.

I llavors, bogeria. Mentre el Rayo empatava contra el Valladolid, Del Cerro Grande ha assenyalat un penal del Llevant sobre Pere Pons i, a la vegada, ha expulsat José Campaña. El minut de glòria ha fet embogir Montilivi, però la festa no ha tingut final feliç. Després de revisar la jugada a la pantalla del VAR, el col·legiat ha determinat que l’acció no valia, ha anul·lat la sanció al migcampista del Llevant i no ha concedit la pena màxima. Immediatament després, el Valladolid, a més, ha fet el segon al camp del Rayo.

Marc Muniesa ha pogut fer justícia al 82, però la seva rematada amb l’esquerra ha fregat el pal d’Aitor. L’entrada de Pedro Porro no ha canviat res. El Girona ho ha seguit intentant fins al final, però no ha trobat el premi del gol.

Qui sí que l'ha trobat ha estat Enis Bardhi. En un contraatac abans de finalitzar el partit, el migcampista macedoni ha batut Bono amb un xut escarransit i ha sentenciat les aspiracions dels blanc-i-vermells a Primera. 

Quan l'àrbitre ha assenyalat la fi del partit, la plantofada de realitat ha estat més dura que mai. Amb els jugadors plorant sobre la gespa, l'afició cantant en contra de la directiva i els seguidors del Llevant celebrant la permanència, Girona ha dit adeu a la Primera Divisió de la forma més cruel. La ciutat va tocar el cel fa dos anys i ara, en una època d'alegria com Temps de Flors, torna al temut infern de Segona. Però tornarà.