El Girona guanya amb patiment contra el Getafe gràcies al gol de Christian Stuani i s’enfila fins als 23 punts a la Lliga (1-0). La victòria, més treballada que lluïda, situa els gironins sisens, en posicions d’Europa League, a l’espera del Celta de Vigo-Vila-real.

Stuani no té preu

Un cop de colze de Cala sobre Portu als trenta segons ha marcat la tònica del partit. Molta intensitat i poc ritme. El Getafe, un especialista en rendibilitzar les seves armes, arribava a Montilivi en la mateixa situació que el Girona, a un punt d’Europa. Els madrilenys dominen l’art del futbol subterrani i converteixen en signe d’identitat les protestes, reiterades, a l’àrbitre.

Stuani ha tornat a fer de mestre de cerimònies. I ha rebut el Getafe amb un altre gol. Als cinc minuts, el davanter uruguaià ha rematat a plaer una centrada de Johan Mojica. Novè gol a la Lliga. Cinquè gol de cap. El ‘7’ del Girona és el millor ‘9’.

L’afició responia a la crida del club i omplia les graderies en el primer diumenge a Montilivi. L’1-0 ha escalfat els ànims a Girona. Però el pas dels minuts els ha refredat. Els de Machín no han sabut aprofitar l’empenta del gol i el Getafe, sense fer res de l’altre món, ha començat a guanyar metres gràcies a Jorge Molina.

Els madrilenys trepitjaven l’àrea de Bono però tenien el punt de mira desviat. Molina xutava fora i Timor, que repetia com a central al costat de Juanpe i Jonas Ramalho, patia molt per contenir les curses d’Amath. Les ocasions, a les dues porteries, es podien comptar amb els dits d’una mà. El xiulet de l’àrbitre ha estat la banda sonora que ha acompanyat els dos equips fins als vestidors.

El Girona es fa gran

L’Atlètic de Madrid, el Betis o l’Alabès ja han castigat la falta d’ofici del Girona en aquesta temporada. Els gironins han vist com se'ls escapaven punts entre les mans, però avui ha estat diferent. Stuani ha fet trontollar el pal de Guaita. Amb una altra rematada de cap.

 El partit ha pujat de temperatura. I la guspira que ha encès el foc ha estat una jugada antiesportiva del Getafe, que s’ha negat a tornar-li la pilota al Girona. Entre entrades dures i targetes grogues, Borja García ha caigut lesionat i Machín ha optat per reforçar la defensa amb l’entrada de Bernardo.

Els madrilenys han canviat el guió, apostant pel joc directe. I els ha funcionat. El Girona, per conservar l’avantatge, ha fet un pas enrere, però ha seguit patint. El públic jugava la seva carta. I l’equip ho necessitava. Aguantar 10 minuts tenia premi: tres punts.

L’afició ha celebrat cada possessió, cada falta i cada refús com una petita conquesta. El Girona defensava amb el ganivet entre les dents i lluitava contra el seu passat més recent. I ha sortit victoriós. L’1-0, en l’últim partit de l’any a Montilivi, el deixa a Europa. Un dia per emmarcar.