El Girona veu des de l’andana com el tren d’Europa s’escapa. L’Eibar guanya a Montilivi i converteix en una quimera les aspiracions europees d’un equip que ha arribat a les últimes jornades amb el dipòsit de gasolina en reserva (1-4). La derrota, però, no taca la temporada dels gironins, que ja fa setmanes que van assolir la permanència, el principal objectiu.  

Un dia gris

La pluja que ha caigut durant bona part del matí a Girona tenyia de gris un partit que havia de suposar l’última bala per als de Pablo Machín. Un partit a cara o creu. El tècnic sorià ha fet jugar Aday a la banda dreta per suplir la baixa de Pablo Maffeo per sanció. A més, ha deixat a la banqueta dos intocables com Bernardo i Pere Pons. Sacsejar l’equip per allargar el somni.

La cinquena pitjor entrada de la temporada era significativa. L’afició no creia en la trajectòria d’un equip que no havia guanyat els últims tres partits a Montilivi. El Girona, tal com va fer a Getafe la setmana passada, ha començat desconnectat. I ho ha pagat car. Johan Mojica ha trencat un dels principis bàsics del futbol per regalar a l’Eibar un contracop després d’una falta a favor. Els bascos han pogut córrer perquè Kike García empenyés a plaer la pilota del 0-1.

El Girona ja estava obligat a remuntar quan no s’havien jugat ni deu minuts. I l’equip sap que donar-li la volta a un marcador advers és una de les seves assignatures pendents. Ho ha intentat, buscant el cap d’un desaparegut Christian Stuani, però sempre sense fluïdesa. El mig del camp era accessori davant un Eibar que tenia les idees molt clares. Un gol ben anul·lat a Portu i un xut d’Àlex Granell han estat les millors ocasions de la primera part.

L’Eibar ha trobat petroli abans del descans a pilota aturada. Marc Muniesa, una de les grans novetats de l’alineació, ha deixat rematar Kike a la sortida d’un córner perquè fes el seu segon gol del partit. 0-2. Sumar s'havia convertit en missió impossible.

Les dues cares del laboratori

Les poques llums del Girona s'han encès gràcies a l’estratègia. Machín s’aferra a la seva pissarra quan les coses es compliquen. Un córner ha estat el preludi de l’1-2. Borja García ha trobat Aday, tot sol a la frontal de l’àrea, perquè superés Riesgo, porter de l’Eibar, amb un xut potent i creuat. Cinc minuts després, el mateix Aday ha pogut fer el 2-2, però no ha dirigit el seu cop de cap.

El pas del temps ha igualat les forces, apaivagant la reacció del Girona. Stuani i Portu han seguit fallant mentre l’equip canviava d’esquema. El nou dibuix, amb quatre defenses, ha tingut premi (per a l’Eibar). El català Joan Jordán ha aprofitat el regal d’Inui per fer, a plaer, l’1-3. El partit estava sentenciat. El somni d’Europa, també. I el gol d'Inui, abans del temps afegit, no ha canviat res.

La derrota, justa, converteix els últims dos partits del Girona en un tràmit que hauria de ser festiu. Els gironins, sense l'exigència de la classificació, tenen a l'abast acabar un any que ja és històric amb un somriure encara més gran si guanyen contra el València i el Las Palmas.