El Girona ha perdut al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe (2-0) i patirà fins al final per mantenir-se a Primera. A falta de 3 partits per acabar la Lliga, Eusebio Sacristán ha decidit fer experiments a l'onze i el resultat no ha pogut ser més nefast. Com a Valladolid, el seu equip no ha ofert resistència i ha estat un titella en mans d'un Getafe de Champions. 

El panorama a Montilivi és més que preocupant. Cristhian Stuani està lesionat i queden dues finals, contra el Llevant i l'Alabès, per seguir aspirant a la salvació. Si aquesta tarda el Valladolid guanya a l'Athletic, però, els gironins tornaran a dormir en zona de descens.

Molina mai perdona

El Coliseum Alfonso Pérez és un dels estadis més incòmodes de la Lliga. A Getafe el joc vistós brilla per la seva absència, però en canvi les errades es paguen cares. Molt cares.

Tot i que l’equip local es jugava el seu accés a la Champions i el Girona volia certificar la permanència, els primers minuts han fet pales que cap dels dos conjunt cometria cap bogeria. Amb la prudència per bandera, durant els primers 15 minuts cap dels 22 protagonistes ha proposat res de profit.

El pla probablement no ha inquietat Eusebio, que ha situat Juanpe de lateral esquerre amb la intenció d’atacar poc i defensar molt.

Olivera Aleix Garcia Alcala Getafe Girona EFE

EFE

 Com va passar a Valladolid, però, ser covard l’ha penalitzat. En el minut 16, Bernardo ha comès un error imperdonable en la sortida de pilota, Dimitri Foulquier ha fet una passada a l’espai per Jorge Molina, i el veterà capità del Geatfe ha superat Bono amb un xut creuat. Al Coliseum, com dèiem, no es poden cometre errades.

Sense fer gran cosa els de Pepe Bordalás han obert la llauna i, sense fer gran cosa, han pogut rematar el partit. 7 minuts després del gol, Yassine Bono ha evitat que Mathías Olivera ampliés l’avantatge dels locals amb un peu providencial i, abans del descans, Jaime Mata ha perdonat de nou.

Mentrestant, el Girona ha anat perdent el rumb progressivament i ha estat incapaç de trobar el seu davanter centre, un Seydou Doumbia que en cap cas ha igualat les prestacions del lesionat Cristhian Stuani. Només Portu, el millor blanc-i-vermell, ha pogut inquietar David Soria després de rematar una centrada de Borja abans del descans.

Una segona part vergonyosa

La primera part ha estat dolenta, però la segona directament es pot qualificar d'impresentable. El Girona ha semblat un d'aquells equips que afronten l'últim tram de la Lliga sense res en joc i el Getafe, en canvi, ha competit com el què és: un conjunt que vol lligar el seu accés a la Champions.

Així, com si no s'hi estigués jugant la permanència, els de Montilivi han començat a concedir ocasions sense remei. Al minut 60 Jorge Molina ha enviat la pilota al pal, al 64 Ángel ha xutat per sobre del travesser després d'una errada d'Àlex Granell i, dos minuts després, Mauro Arambarri ha enviat a les mans de Bono un xut des de la mitja lluna.

Jorge Molina Getafe Girona EFE

EFE

Si les sensacions ja eren pèssimes, una expulsió de Borja García per insultar l'àrbitre quan quedaven 20 minuts ha acabat de sentenciar les poques opcions del Girona. Ni Carles Planas ni Patrick Roberts han aconseguit canviar res i les ocasions, un dia més, han brillat per la seva absència.

Qui sí que n'ha tingut ha estat el Getafe, que al minut 77 ha sentenciat el duel gràcies a Ángel. El davanter canari s'ha desfet dels centrals gironins i, amb un xut creuat, a tornat a perforar la porteria de Bono. El partit, per desgràcia gironina, ha acabat aquí.

El Girona, agradi o no, no demostra una actitud de Primera. Per seguir entre els 20 millors equips del futbol espanyol, els de Montilivi probablement hauran de guanyar com sigui el Llevant i l'Alabès en les dues darreres jornades de la Lliga.

Els futbolistes no es poden canviar i l'entrenador sembla que tampoc, de manera que l'única esperança que queda és que els protagonistes tirin d'orgull. Això, i que aquesta tarda l'Athletic Club guanyi el Valladolid a Zorrilla.