Gerard Esteva (Barcelona, 1984) ha estat reelegit com a president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), càrrec que ocupa des de l'any 2014. El dirigent català, que ha estat entrevistat per ElNacional.cat aquest passat divendres, ha explicat els punts clau del seu nou mandat al capdavant de l'ens federatiu català, posant èmfasi en la lluita per la justícia econòmica, per la professionalització de l'esport català i també pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes.
Reelegit president de la UFEC i un nou mandat per continuar lluitant a favor de les federacions i els clubs de Catalunya.
Hem tingut un aval del 98% de les federacions, per tant això significa que tenim una plena confiança del món federatiu. I després perquè hem estat 10 anys treballant molt fort per tal d'aconseguir que la Unió de Federacions sigui realment una entitat autònoma financerament. Nosaltres vam agafar a la Unió de Federacions que teníem una facturació aproximada d'entre 6-7 milions d'euros, i avui estem al voltant dels 40 milions d'euros. Per tant, hem fet un salt qualitatiu molt important en 10 anys. Hem sigut capaços també d'ajudar més que mai a les federacions en quant a imports, en ajudes... invertim quasi 2,5 milions d'euros cada any a fons perduts a les federacions per ajudar-les amb el tema laboral fiscal, comptable, d'imatge, de premsa, de comunicació, etc. I a més a més posem cada any 5 milions d'euros a disposició de les nostres entitats perquè puguin finançar les subvencions. Aquests deu anys hem fet una feina molt cap a dins, de poder demostrar la nostra vàlua i, sobretot, la capacitat de ser útils per a la nostra gent.
I per què us torneu a presentar?
Ens presentem perquè creiem que ara toca dignificar el sector esportiu des d'una perspectiva pressupostària per part de les administracions. I això se'ns ha posat entre cella i cella, i farem el que calgui per aconseguir-ho.
En el punt més econòmic, es busca la recuperació de subvencions a clubs, federacions i tornar-ho al nivell del 2010. A quin punt us referiu?
Nosaltres hem preparat unes gràfiques, en què marca clarament quina ha sigut la tendència d'aquests últims 15 anys.
Tenim l'evolució del pressupost de la Generalitat de Catalunya en matèria d'esports. Si veieu, el 2010 hi havia, en matèria d'esports, per part de la Generalitat, que és qui té la competència en matèria esportiva, 160 milions d'euros. Si haguéssim continuat sense posar més diners tan sols actualitzant l'IPC, avui estaríem al voltant dels 220 milions d'euros. Però què ha passat realment? Doncs hem passat d'aquests 160, amb haver-hi la retallada a causa de la crisi econòmica, això és normal i amb la situació greu que estava vivint el país, però tanmateix la recuperació ha sigut molt minsa. De fet no hi ha hagut recuperació.
Hem volgut fer també la comparativa del que les federacions esportives reben directament. Una de les coses que nosaltres diem és aquella frase d'en Johan Cruyff que deia: "Els diners al camp". Per tant, han d'anar a clubs, han d'anar a federacions, que és qui realment desenvolupa l'esport en el nostre país. Les federacions estaven al voltant dels 28 milions d'euros a l'any 2010, i avui 15 anys després no arriben a 14,9. Per tant, estem a la meitat pràcticament del que teníem. Si haguéssim augmentat amb l'IPC, avui estaríem a 35 milions d'euros. És evident que hi ha un maltractament pressupostari.
Hem volgut comparar en aquest cas, amb una matèria germana, que seria la cultura, que molts anys i inclús dintre de la mateixa Generalitat han anat a la mateixa Conselleria, veure com havien evolucionat. Si veiem, el 2010-2011, nosaltres estàvem amb aquests 160 milions, ells estaven a 320 aproximadament, això es va veure retallat com amb tots els sectors, però si veieu fixeu-vos que la cultura ha recuperat el que tenia el 2010 i ha augmentat significativament. Per tant, ells sí que han pogut tenir una evolució com creiem que toca a la cultura, I, en canvi, l'esport, fixeu-vos en el maltractament permanent al llarg d'aquests 15 anys que hem tingut.
I la comparativa entre el que aposta la Generalitat de Catalunya amb l'esport y el que aposta l'Estat en esport. I comparant peres amb peres hem volgut comparar les subvencions que reben les federacions espanyoles en el seu conjunt a través del Consell Superior d'Esports (CSD) i les federacions catalanes. Catalunya estava el 2010 amb aquests pràcticament 29 milions d'euros, i això ha anat pel pedregar i no ens hem recuperat. A Espanya també van tenir les retallades, exactament igual que a tots, però ells no només han recuperat el nivell que estaven, sinó que l'han augmentat amb escreix, de fet, arribant a xifres històriques.
I això què significa per a la UFEC?
Això és un maltractament sistemàtic del sector esportiu que nosaltres venim denunciant. La gràfica del que aportava amb esports a la Generalitat de Catalunya des del 2010 al 2025, el que han deixat d'invertir si haguéssim seguit tan sols l'IPC... saps quina xifra estem parlant? Estem parlant de 1.000 milions d'euros que s'haguessin hagut d'invertir aquests últims 15 anys i no s'han invertit. I aquests 1.000 milions d'euros a què es refereixen? Doncs els 1.000 milions d'euros són oportunitats de carreres estroncades; vol dir clubs que no han pogut organitzar campionats de Catalunya, d'Espanya, d'Europa o del món; vol dir precarietat laboral dels treballadors de les federacions i dels clubs esportius; vol dir falta d'oportunitats per a la nostra gent; vol dir discriminació per raó econòmica, gent que no pogut fer esport perquè, evidentment, si no hi ha ajuda pública les coses valen el que valen i, per tant, el que no podia pagar no ho podia fer; vol dir pocs instruments per promocionar, per exemple, el català en l'ús social al món de l'esport. Tot això són xifres, però després es tradueixen en coses, i les coses que afecten directament a la nostra gent, a la falta d'inversió, són totes aquestes, i per això ha fet un mal extraordinari al món de l'esport. I ha arribat el moment de plantar-se i dir, escolta ja n'hi ha prou i, per tant, si tenim Conselleria, que està molt bé i ho celebrem, és perquè això vingui acompanyat de pressupost, si no, no val la pena fer res.
Tot i això, la part positiva és que l'esport català ha anat creixent i han tingut èxits a nivell esportiu...
El sector esportiu ha demostrat que sense pràcticament suport, se n'ha ensortit. Però això no es pot allargar en el temps, perquè tots els clubs sense ànim de lucre, totes les federacions, aquí, a la Xina Popular, i a tot arreu del món, tenen i han de tenir el suport dels seus governs per desenvolupar-se. Perquè el que fan bàsicament és promoció social. És molt important que puguem ser capaços de reclamar i que els partits polítics, conjuntament amb el Govern, ho posin. Llavors les nostres exigències passen perquè aquest any que ja tenim Conselleria, doncs que facin modificació pressupostària i que arribin a l'acord amb els diferents partits polítics, i que ja incorporin almenys 30 milions d'euros per les federacions, 15 milions d'euros pels clubs esportius i, per tant, que aquests diners que van al camp, arribin realment a clubs i federacions que han patit i que estan patint tant en aquests moments.
I és urgent i hi ha alguna data límit?
Necessitem que aquest impacte sigui ja de forma immediata. A vegades quan parles amb els polítics et diuen, 'no, però és que no hi ha pressupost'. Bé, no hi ha pressupost pel que volen. Perquè han fet un Trueta que val 800 milions d'euros i no estava pressupostat, i han tret els diners. O han volgut fer el Pacte Nacional per la Llengua, cosa que celebrem, i han posat 250 milions d'euros extraordinaris que no els tenien. És a dir, per allò que volen sí que tenen diners. I, per tant, si han fet una Conselleria, han de posar els diners i han d'acompanyar. I els diners no és per muntar més estructura de l'administració i engreixar l'estructura de l'administració, sinó que han d'anar al camp, han d'anar a l'esport, a qui realment desenvolupa l'esport, que són principalment clubs i federacions.
La llei de l'esport va ser aprovada amb més de 154.000 signatures a l'any 2019. Quin ha de ser el següent pas?
Aquesta llei, amb aquestes 154.000 signatures, està a punt de batre diversos rècords. El primer rècord que vam batre és que, des que hi ha la Iniciativa Legislatura Popular regulada pel Parlament de Catalunya, som la ILP amb més suport que ha tingut el Parlament després de certificar-se. Per tant, totes les iniciatives populars que han vingut abans i a posteriori no han arribat a aquesta xifra. Això dona una dimensió del que representa l'esport. El segon rècord és que aquesta la vam presentar el 2017-2018, i estem al 2025. Les ILP són les úniques lleis que quan canvia la legislatura no decauen i, per tant, continua viva al Parlament. Però estem a punt de batre el rècord de ser la llei més llarga del Parlament de Catalunya, o sigui, amb més suports i la més llarga. Necessitem que s'arregli i s'aprovi de forma immediata.
(...)
Ens estem trobant amb una situació molt greu. I és que els nostres clubs esportius, les nostres federacions, que són els que desenvolupen la base de l'esport a Catalunya, estan tenint moltes dificultats, que inclús no poden anar a participar de les concessions públiques que s'estan desenvolupant.
Com quins casos?
Per exemple, Sant Joan Despí ha tret les seves instal·lacions esportives, de les quals s'han presentat quatre empreses, cap entitat sense límit de lucre, cap club i cap federació, perquè no es podien presentar. I de les quatre, dos de Madrid, una de Sevilla i una de Granada... i les quatre amb un fons d'inversió a darrere per tal de presentar-se al concurs. Els fons d'inversió el que van és a buscar volum, encara que perdin calés. En realitat estan destrossant l'ecosistema, perquè es presenten, retallen, no fan els manteniments, acaben deteriorant les pròpies instal·lacions, no tenen cap mena ni de sentiment, ni d'arrelament, ni de voluntat de promoure l'esport, sinó simplement és una contraexplotació que els permet tenir volum i justificar als seus accionistes. I això és una situació que ha passat a Sant Joan Despí, però l'altre dia Gavà va treure un concurs i l'ha guanyat J.P. Morgan. Estem parlant d'aquests fons d'inversió que s'estan carregant l'ecosistema esportiu. A Barcelona mateix, l'altre dia, el Club Natació Sant Andreu va haver de fer un comunicat dient que les instal·lacions que gestionaven d'una piscina municipal i d'un pavelló que feia molta activitat esportiva, que han tret a concurs, però que amb les condicions que ha posat l'administració és impossible.
I això es relaciona amb aquesta ILP?
Estem en una situació que és una cruïlla molt complicada i que som capaços de fer una normativa, i aquesta normativa és la llei de l'esport, que protegeixi els clubs, les concessions i, sobretot, la capacitat de les administracions per donar elements de promoció als nostres clubs, o estem morts. El sistema tradicional de clubs i federacions està mort, que és el que realment ha sostingut la cohesió social d'aquest país i, sobretot, la promoció de l'esport.
Serien suficient la llei i els milions que necessita l'esport català per combatre aquests grans fons d'inversió?
Necessitem, primer de tot, que la normativa, que la llei empari les administracions. En aquest cas el del CN Sant Andreu, si tu tens una piscina al costat del CN Sant Andreu, que gestiona el CN Sant Andreu i que promociona el CN Sant Andreu, té tot el sentit del món que l'Ajuntament li ho pugui donar al CN Sant Andreu, que és una entitat sense ànim de lucre i que no reparteix dividends i no hi ha empresaris ni fons d'inversió darrere, que és d'interès públic i social, i que és utilitat pública. Però estic parlant del CN Sant Andreu, però estem parlant dels clubs de Sant Joan Despí, però estem parlant dels clubs de Gavà... és a dir, o som capaços com a societat de dotar-nos d'una llei que protegeixi les nostres entitats el nostre model, o aquest model s'eliminarà.
(...)
I realment què volem pel futur del nostre país? Volem un futur en què les instal·lacions no siguin purs negocis gestionats per fons d'inversió en què no hi ha ni preocupació per la llengua, ni preocupació per la cosa social, ni per la desigualtat social, ni per la capacitat de generar valors en el món de l'esport... perquè a ningú se li escapa que els fons d'inversió tenen de tot menys valors. Quin és el model que volem?
També parleu de la professionalització dels directius i directives de l'esport català.
De tota Europa, l'únic país que té prohibit per decret que hi hagi retribució per part dels directius i directives de l'esport és Catalunya. A Espanya el 90% dels presidents són professionals, a França i a Itàlia, i a Holanda... Perquè avui en dia gestionar una entitat és molt complex. No només és molt complex, sinó que té unes responsabilitats absolutament intrínseques a la persona, sobretot a la presidència i al consell directiu. Per fer un sistema dinàmic, modern i competitiu, que els nostres directius de clubs i federacions, però sobretot els de les entitats grans, puguin ser professionals, puguin tenir una retribució i s'hi puguin dedicar plenament. Una de les crisis que hi ha en aquests moments, bastant a nivell europeu i espanyol, però sobretot aquí a Catalunya, és el recanvi dels nostres directius. No hi ha gent que s'hi vulgui dedicar. És imprescindible que tinguem la capacitat de poder donar resposta.
I com s'ha de fer?
Això és tan senzill com que el Govern, la setmana que ve, el dimarts, porti la modificació del decret on diu que 'els directius i directives de les federacions no podran tenir retribució', digui que 'els directius i directives de les federacions podran tenir retribució', o que elimini aquesta frase. Si hi ha voluntat política, això ho poden canviar en un tres i no res.
Al final totes les iniciatives es relacionen entre elles...
Nosaltres volem la dignificació del sector des d'una perspectiva pressupostària: han d'invertir els diners i els diners han d'anar al camp, han d'anar als clubs, a les federacions, a les entitats sense ànim de lucre, que són aquelles que desenvolupen realment l'esport. I hem de tenir una normativa, però no ens podem penjar cinc anys. No podem continuar perdent més opcions, i això cal, de forma urgent, que es modifiqui. Que es posin les piles, que aprovem la llei de l'esport, que està al Parlament i que si volguessin la setmana que ve també podríem aprovar, i tirar-ho endavant per un futur que sigui millor. Perquè si no, altrament, anem a la liquidació del sistema. Aquest sistema no pot aguantar dos anys més, tres anys més, quatre anys més... amb la precarietat econòmica i, sobretot, amb la desempara legal a la qual estem sotmesos.
I el reconeixement internacional de Catalunya. És el més complicat de tots?
Aquí tenim unes fotos que apareixen amb en Pasqual Maragall, quan era president de la Generalitat, amb en Ramon Basiana, i diferents seleccions catalanes. Primer de tot, vull deixar constància que en aquests moments l'esport català té reconegudes 21 modalitats esportives a nivell internacional. No són les més famoses ni les més populars. Tenim corfbol, tenim futbol sala... i fins a 21 modalitats.
I aquestes seleccions catalanes podrien competir internacionalment?
Al 2022 hi va haver una modificació de la llei espanyola, que en el seu article 48.3 permet que les federacions autonòmiques que compleixin una sèrie de condicions puguin optar a nivell internacional, és més, que inclús el govern espanyol els hi doni suport. Això ha passat ara al País Basc amb la pilota basca, i pot passar a Catalunya amb aquelles federacions que desitgin aquest reconeixement internacional.
Quines són les condicions?
Hi ha unes condicions que són commutables. La primera és que tu tinguis antiguitat abans que la federació espanyola o que hagis participat de la Federació Internacional abans que l'espanyola i puguis haver sigut membre. I tenim diverses federacions que aquest ha sigut el cas. La segona condició commutable amb aquesta primera és que tinguis un fort arrelament al territori, és a dir, que realment allò sigui un esport molt popular al teu territori. I la tercera, que es combina amb aquestes dues inicials, és que el Consell Superior d'Esports t'ho aprovi. És a dir, si hi ha voluntat política per part del govern d'Espanya, doncs que t'ho puguin aprovar.
(...)
Això no és menor, això no havia passat mai. Fins ara tots els reconeixements que havíem aconseguit eren en contra, ja sigui del govern d'Espanya, del govern de Madrid, de la llei espanyola que deia que només hi havia d'haver un reconeixement d'una federació. Avui la llei ja ens permet això i, per tant, jo crec que és una finestra d'oportunitat que hem de poder aprofitar per aquelles entitats que vulguin tenir aquest reconeixement. En Pasqual Margall no era independentista, o almenys jo no tinc constància que fos independentista... era català. Per tant, el fet de donar suport a les seleccions catalanes o a les federacions catalanes i al seu reconeixement internacional no està subjecte única i exclusivament a la gent que és independentista, sinó només a la gent que tingui òrbita catalana i després òrbita legal. Si la llei ens permet fer això i és legal, aquí canvia l'escenari completament respecte al que era el 2004, que era més una ambició nacional. Aquí és una ambició nacional, recolzada legalment i, insisteixo, ha de ser, jo crec que més que majoritari de la nostra població, de donar recolzament a les nostres entitats.
Ens podries dir algun exemple d'aquestes seleccions que puguin tenir aquest futur més proper de competir internacionalment?
S'està treballant amb vàries, permet-me que no les desveli, més que res perquè en aquest país quan expliques les que estan a punt, et venen per darrere i et seguen els peus. Per tant, crec que és pel bon fi d'aconseguir aquest reconeixement, és millor no desvelar les seleccions. Però ja t'avanço que la majoria de les federacions tenen aquesta condició, tant que han sigut anteriors a les espanyoles i han format part de les internacionals, o que són majoritàries. Què és el que es necessita per aquest reconeixement? Voluntat de la federació. Hi ha federacions que no volen ser reconegudes. Doncs aquestes cap problema. Hi ha altres que sí que tenen aquesta ambició. Doncs les que tenen l'ambició se'ls ha de donar recolzament.
(...)
L'any 2010, la Generalitat de Catalunya, quan es van aconseguir aquests 21 reconeixements internacionals, invertia en el món de l'esport a nivell internacional, és a dir, per la projecció internacional de les seves federacions, 3,5 milions d'euros. Avui no hi ha pressupost, estem a zero. S'ha promès una oficina internacional de l'esport per un pacte entre Esquerra Republicana i el govern del senyor Illa, en el que en el Parlament, el conseller va dir que posaria 85.000 euros. Clar, a ningú se li escapa, quan vam aconseguir el reconeixement amb Pasqual Maragall, 21 modalitats esportives, s'invertia 3,5, i ara 15 anys després volen invertir 85 mil pel reconeixement internacional. No, han d'invertir almenys aquests 3,5 milions d'euros cada any per aconseguir el reconeixement de les federacions que ho vulguin. Perquè és un requisit legal i perquè és un desig nacional i crec que és un dret natural que tenim els catalans a poder tenir aquest reconeixement internacional.
Teniu alguna data a l'horitzó per aconseguir aquest reconeixement internacional d'algunes seleccions catalanes?
La voluntat és que al llarg d'aquest proper mandat puguem tindre bones notícies i alegries. I que ho puguem fer amb la naturalitat que han fet la gent de la pilota basca. Tenim capacitat per poder-ho fer amb naturalitat, i no ha de ser un tema d'histerisme, ni polític. És la voluntat d'una gent, d'una nació, de poder esdevenir reconeguda i sector internacional, en el que la legalitat espanyola ara ens recolza, i el que necessitem és el suport del Govern i el suport dels polítics no han de ser paraules boniques, sinó han de ser pressupostos, han de ser diners i ha de ser estratègia compartida amb el sector, que això és el que demanem al Govern.
Podríem pensar en el reconeixement internacional de Catalunya en el futbol o el bàsquet?
Amb l'esport i també a nivell internacional s'ha de considerar que nosaltres ara tenim la finestra espanyola que se'ns ha obert i que hi ha la possibilitat que ens donin recolzament a través del 48.2, hi ha la voluntat catalana, per tant, la catalana, l'espanyola a part projectant-se a nivell internacional, però després hi ha les federacions internacionals. Cadascuna de les 71 federacions que tenim tenen un marc diferent i s'ha d'analitzar de les 71 que hi ha en quin marc podem entrar i en quin marc no podem entrar. És evident que avui el futbol i el bàsquet tenen o tindrien greus dificultats, no tant pel tema espanyol i català, que això es podria arribar a un acord, sinó sobretot a nivell internacional. Però és que res és impossible, perquè en matèria futbolística per exemple, England, Scotland, Wales... tots aquests participen, inclús participen del Mundial i a ningú els estranya. I UK no s'ha destruït pel fet que les seves eleccions participin al Mundial. Per tant, jo crec que s'ha de començar, tenim un marc legal molt diferent del que teníem, el vam lluitar molt, va ser molt difícil aconseguir aquest acord i el vam aconseguir, i per tant jo crec que hem de treballar en aquesta línia amb discreció, però sobretot sumant el màxim d'adeptes. Seria ideal que la majoria del Parlament de Catalunya poguessin donar suport a aquesta iniciativa i, de fet, jo crec que estem a prop que això pugui passar.
I també suposo que seria complicat la decisió dels futbolistes i la polèmica que hi podria haver...
Crec que és un tema de costums també. Aquests fa cent anys que participen com a seleccions i, per tant, ho tenen normalitzat, i nosaltres seríem una cosa nova. Però és que totes les coses noves comencen a caminar. Crec que amb això hem de ser optimistes i sobretot, respectuosos, amb les entitats. La federació de futbol vol reconeixement? Li donem suport. La federació de futbol no vol reconeixement perquè ja està bé com està? També li donem suport. És a dir, la nostra obligació és donar suport a les aspiracions que legalment i legítimament cada una de les nostres entitats vulgui tenir.
En els últims anys ha crescut molt l'esport femení i la presència de les dones a l'esport català. Quin paper vol tenir la UFEC en aquesta evolució?
Nosaltres hem apostat sempre pel món femení. De fet, vam començar amb el WESE, que és el Women Executive Sports Education, un programa educatiu per formar lideresses de futur, i el que estem generant és una comunitat molt potent i molt preparada de dones directives. Després també hem apostat sempre per donar-los visibilitat, i el 40% del Consell Directiu de la Unió de Federacions està format per presidentes de federació. Per tant, intentem donar aquesta visibilitat. Però nosaltres entenem, sobretot en el món directiu, que això podrà ser possible quan siguin professionals. Quan es puguin professionalitzar els càrrecs de presidents i, sobretot, quan tinguem recursos, i que puguin desenvolupar els projectes. Perquè si no és molt més difícil la conciliació, és molt més difícil el poder promocionar la dona en el si del directiu.
I en l'apartat purament esportiu?
Està creixent absolutament. Fa uns anys teníem 500.000 llicències, avui estem passant les 800.000. A nivell d'esport femení també hi ha hagut un creixement espectacular. S'està treballant molt bé per part de les federacions amb aquesta igualtat. Estem parlant que l'olimpisme és paritari, o sigui, hi ha tants atletes masculins com atletes femenins. Per tant, jo crec que en aquest sentit s'està treballant bé, les entitats ho estan fent bé i anem cap al bon camí.
I en aquest cas tenim exemples com Alexia Putelles i Aitana Bonmatí, que en el món del futbol són les millors del món i són catalanes.
Quan tu tens una estrella d'aquestes característiques el que et permet és motivar tot el que és la base. Per tant, jo crec que tenim molta sort l'esport català perquè tenim un talent extraordinari, i el que hem de fer és aprofitar-ho.
En aquest nou mandat, quin és el primer objectiu que veieu més realista de poder complir per part de la UFEC?
Els quatre temes que hem posat sobre la taula els empenyem amb la mateixa força, amb la mateixa decisió i amb el mateix ímpetu. I, per tant, nosaltres serem molt, molt, molt constants, molt perseverants per aconseguir els quatre objectius. Alguns són més fàcils i altres són més complicats. El dels directius, si el Govern té la voluntat, la setmana que ve això podria estar fet. El tema pressupostari, en part també. També estem fent una feina molt important de pressió als partits polítics perquè ens ajudin amb això i no pararem, perquè el que volem, és que tot allò que hem expressat al llarg de tota l'entrevista com a Unió de Federacions que volem fer, no és per nosaltres, no és per la Unió de Federacions, sinó és per la gent, per l'esport, per allò que ens estimem. Nosaltres entenem que Catalunya només pot ser més feliç, només pot ser més cohesionada, només pot ser més catalana, només pot utilitzar més el català, només pot generar una unitat d'acció com a nació si es fa a través de l'esport.