L'eufòria desmesurada és un mal endèmic del món del futbol. Dos mesos després d'encaixar l'històric 8 a 2 contra el Bayern de Munic, el Barça ha debutat en aquesta edició de la Champions League amb una victòria relativament còmoda. Era d'esperar, i és que el Ferencváros és un dels pitjors equips de la màxima competició europea. O potser és el pitjor. El més dolent. Per què no dir-ho.
El cas és que, com que el joc del conjunt de Ronald Koeman no ha encisat, els culers, necessitats d'un bon motiu per ser optimistes, s'han aferrat a les botes de Francisco Trincao, un futbolista que ha sorprès positivament en els primers compassos del curs. Sobretot si es té en compte que, quan va arribar, va ser fiscalitzat per una qüestió tan estúpida com el seu cognom.
El barcelonisme confia en l'extrem portuguès i ell respon des de la banda dreta, on aquest dimarts s'ha dedicat a desbordar constantment el seu marcador. Enganxat a la línia de calç sense complexes, l'exdavanter del Braga ha permès que Leo Messi disposés de més espai al centre, fet que sempre és una bona notícia.
El portuguès ha estat trendig topic i ha generat una opinió pràcticament unànime: ha de ser titular per davant d'Antoine Griezmann, l'altra peça que normalment ocupa el front dret de l'atac. Probablement tenen raó, però alerta.
El marcador de Trincao en aquest partit ha estat Eldar Civic, un lateral bosnià de vint-i-quatre anys que el curs passat va fitxar pel Ferencváros. Anteriorment havia militat a l'Sparta de Praga, l'Spartak Trnava i l'Slovacko. No és una carrera que mereixi ser convertida en documental de Netflix, precisament.
No seré jo qui digui que Trincao no ha de ser titular al Clàssic. Al contrari. Koeman segur que ha pres nota i el lloc de Griezmann corre perill amb ple mereixement. Però encara és molt aviat per il·lusionar-se. Com deia el Senyor Llop a Pulp Fiction, la mítica pel·lícula de Quentin Tarantino, "no comencem a xupar-nos les p*****, encara".