La setmana del Trofeu Joan Gamper, prèvia a l'inici de LaLiga, estava fixada des de feia molt temps com la setmana de Leo Messi. El problema és que totes les travesses deien que ho seria perquè era la setmana en què l'astre argentí plasmaria, per fi, la seva firma en un nou contracte amb el FC Barcelona.
Després d'un any en què havia estat més fora que dins del club, tots els indicis apuntaven que s'havia obrat el miracle, ja que Messi ja li havia comunicat als seus propers que havia decidit no moure's del Camp Nou. Dos anys més al Barça, Mundial del Qatar i final de carrera a Miami. Aquest era el full de ruta. Per això, conscient de la mala situació econòmica del Barça, Messi també havia acceptat una rebaixa salarial.
Un cop d'efecte dur de digerir
Amb el seu futur decidit, a falta només que ambdues parts aconseguissin superar el famós límit salarial imposat per LaLiga, Leo Messi se'n va anar a la Copa Amèrica, per engrandir la seva llegenda, i d'allà a Miami i a Eivissa, esperant la setmana del 2 d'agost per aterrar a Barcelona, firmar el seu nou contracte i jugar el Gamper, la prèvia perfecta per a l'inici de la nova temporada. Messi, de fet, no va dubtar a deixar-se veure en el seu desplaçament a Barcelona, mentre que el seu pare, Jorge Messi, també viatjava a la ciutat catalana per reunir-se amb Laporta per tractar, teòricament, els famosos i definitius serrells.
Ningú no esperava el cop d'efecte que estava a punt de produir-se.
Un adeu obligat... i dolorós
Tot va començar a trontollar amb una notícia del diari Marca que informava que les coses s'havien torçat. Els rumors es van disparar i passades les 19.30h del dijous el FC Barcelona va emetre el comunicat més glaçador que es recorda. Leo Messi vol seguir i el Barça que segueixi, però l'amor és impossible per un tema formal. El Barça no ha aconseguit que el contracte de Messi quadri amb la normativa de LaLiga, per la qual cosa la inscripció del jugador és impossible en el campionat. De bojos.
El pànic es desencadena a les xarxes socials. Ningú no pot creure el que acaba de succeir, ni el propi Messi, que fins a l'últim segon va tenir l'esperança que el problema se solucionaria, de què agafaria la pilota en el centre del camp, es regatejaria a mig equip rival i, com tantes i tantes ocasions, marcaria el gol de la glòria.
En aquesta ocasió, però, el gol ha estat impossible. La pilota està punxada i just en la línia hi ha un mur de formigó armat. No hi ha res a fer. La sortida de Messi és inevitable. El millor jugador de tots els temps ja no és jugador del FC Barcelona.
Un aficionat del Barça, amb la samarreta de Messi, a l'esplanada del Camp Nou / Carlos Baglietto