El Barça va guanyar, sí. Però va guanyar sense convèncer. Ho va fer in extremis, gràcies a un gol de Ronald Araújo que va evitar el naufragi. Va ser un triomf amb gust amarg. Perquè més enllà del marcador, l'equip de Hansi Flick va evidenciar un problema que ja preocupa dins del vestidor: la falta de frescor i compromís de diversos jugadors clau.
El pla inicial del tècnic alemany semblava sensat. Amb mig equip entre infermeria i sancions, va apostar per rotar i donar minuts a joves amb fam. Va tornar Pau Cubarsí a l'eix dret de la defensa, mentre que Eric García va canviar de perfil per situar-se a l'esquerra. A les bandes, Jules Koundé i Alejandro Balde. Per davant, Casadó es va fer amo del pivot. Més amunt, Frenkie de Jong va assumir un paper més ofensiu, mentre Lamine Yamal, Toni Fernández i Marcus Rashford van formar la línia d'atac. Sobre el paper, equilibri. En la realitat, fragilitat.
Seriosa preocupació per l'estat de forma d'alguns jugadors
L'arrencada va ser prometedora. Pedri i Lamine van teixir la jugada del primer gol amb la precisió que només ells poden oferir. Però l'entusiasme es va evaporar tan ràpid com va arribar. El Girona va ensumar sang, va estrènyer línies i va començar a guanyar duels. El Barça es va desdibuixar. I llavors es va fer evident: alguns futbolistes no estan ara mateix per competir al nivell que exigeix aquest club.
El primer a quedar retratat va ser Koundé. Lent, imprecís, sense la solidesa que el caracteritzava. Cada pilota dividida era un suplici. Va perdre una pilota que no va acabar en gol de miracle. La seva lectura de joc va ser deficient, i la seva inseguretat es va contagiar a la defensa. Sembla jugar amb el fre de mà posat, sense confiança ni convicció.
El segon cas preocupa encara més: Balde. El lateral, abans una fletxa imparable, avui sembla desconnectat. Falta de ritme, sense espurna, sense desbordament. Bryan Gil el va superar una vegada i una altra. El que abans era potència ara és dubte. Balde, un dels símbols del nou Barça, camina pel camp com si li pesés la samarreta.
Pressió alta insuficient
I després hi ha Rashford. El fitxatge estrella que havia d'aportar verticalitat i gol. Avui no aporta ni una cosa ni l'altra. El seu estat físic és alarmant: no pressiona, no acompanya, no accelera. Va estavellar una falta al travesser, sí, però va desaparèixer la resta del partit. Quan Flick el va moure al centre de l'atac, va semblar més còmode... tot i que igualment incapaç de trencar a l'espai. Simplement, no pot córrer.
El diagnòstic és preocupant. Flick confia en el grup, però l'equip s'ha quedat sense cames ni espurna. No és una qüestió d'actitud, sinó d'estat. La bona notícia és que encara som a l'octubre, però no deixa de ser un senyal vermell. El Barça necessita intensitat, energia i equilibri si vol competir. Precisa la millor versió per estar a l'altura. Només així podrà optar als títols. Avui té tot el contrari. Araújo va salvar els tres punts, però no el problema.