André Gomes, Paco Alcácer, Samuel Umtiti, Lucas Digne, Jasper Cillessen, Denis Suárez, Philippe Coutinho, Ousmane Dembélé, Paulinho, Nélson Semedo, Gerard Deulofeu, Yerry Mina, Marlon, Malcom, Clément Lenglet, Arthur Melo, Arturo Vidal, Jeison Murillo, Jean-Clair Todibo, Kévin-Prince Boateng, Antoine Griezmann, Frenkie de Jong, Neto, Junior Firpo, Emerson i Martin Braithwaite. Aquest reguitzell de noms, 26 en total, podria ser la plantilla sencera d'un equip de futbol. Però no. Són tots els fitxatges que el Barça ha dut a terme després del 18 de juliol de 2015, dia en què Josep Maria Bartomeu va assumir la presidència del club.
6 de 26, les xifres no menteixen
Fitxar és necessari en qualsevol club d'elit, però aquesta activitat queda totalment desvirtuada si no es duu a terme amb precisió i encert. Bartomeu va començar el seu mandat al capdavant del Barça l'estiu previ al curs 2015-16, un període en el qual l'entitat blaugrana no podia inscriure jugadors per culpa de la sanció que la FIFA va interposar al club pels traspassos de futbolistes menors d'edat. Quan el nou president va arribar, Arda Turan, de l'Atlètic de Madrid, i Aleix Vidal, del Sevilla, ja havien estat fitxats. Aquests, però, no van poder ser inscrits fins la següent finestra de mercat.
EFE
L'aposta de Bartomeu per ocupar el càrrec de secretari tècnic va ser Robert Fernández, un exfutbolista amb passat blaugrana que substituïa el sacrificat Andoni Zubizarreta. L'influencia real del president i el nou secretari en matèria de fitxatges, doncs, no començaria fins l'estiu 2016-17, un dels més moguts de les últimes temporades.
Per tal de reforçar l'equip de Luis Enrique, Robert va fitxar André Gomes (València, 37 milions d'euros), Paco Alcácer (València, 30 milions), Samuel Umtiti (Lyon, 25 milions), Lucas Digne (PSG, 16,5 milions) i Jasper Cillessen (Ajax, 13 milions) i va repescar Denis Suárez (Vila-real, 3,2 milions). Quatre anys després, només Umtiti segueix al club. I ho fa, a més, en un estat de forma més que discutible per culpa d'una lesió crònica al genoll.
Els diners del PSG, a la brossa
El següent estiu va ser el del terratrèmol més gran que es recorda al Camp Nou, la venda de Neymar al PSG. Els parisencs van pagar la clàusula de rescissió del davanter brasiler, xifrada en 222 milions d'euros, i Bartomeu, que fins aquell moment s'havia resistit a assumir que perdria la seva estrella, va constatar de cop una realitat: havia d'invertir els diners per salvar el seu cap. I ho va fer, i tant que ho va fer. Seguint la tònica del seu mandat, però, va errar el tir.
EFE
El pla de Robert per acontentar el president va consistir en fitxar Philippe Coutinho (Liverpool, 145 milions d'euros), Ousmane Dembélé (Dortmund, 135 milions) i Paulinho (Guangzhou, 40 milions); tres futbolistes de perfils molt diferents però que, a priori, havien d'aportar totes aquelles coses que el Barça perdia amb l'adeu de Neymar. A Anfield i el Signal Iduna Park encara riuen. A més, també es va apostar per Nélson Semedo (Benfica, 37,5 milions) i es va repatriar Gerard Deulofeu (Milan, 12 milions). Més tard, a l'hivern, es va exercir l'opció de compra de Marlon (Fluminense, 5 milions) i es va dur a terme una de les operacions més esperpèntiques dels últims anys, Yerry Mina (Palmeiras, 11,8 milions). En total, 376,3 milions d'euros.
A dia d'avui, només Dembélé i Semedo segueixen al club. Tots dos, però, no s'han consolidat i tindran les portes de sortides obertes a la pròxima finestra de mercat.
Pep Segura entra en acció
Els fitxatges de Robert no van acabar de rutllar però el cert és que el Barça d'Ernesto Valverde va guanyar la Lliga i la Copa sense oposició. El problema, és clar, va ser la ridícula desfeta a la Champions davant de la Roma. La necessitat de moure fitxa de Bartomeu la va pagar Robert, que va ser destituït de manera fulminant. El valencià havia comès errors, però probablement va ser el darrer dels culpables de la situació que es vivia al primer equip.
Per trobar-li substitut Bartomeu no es va trencar les banyes. Enlloc d'apostar per un perfil desconegut, el màxim mandatari blaugrana simplement va donar més poder a Pep Segura, mànager general, un home que ja generava controvèrsia a La Masia pels seus mètodes obsolets i la seva aposta sistemàtica del físic per sobre de la tècnica. El pobre Riqui Puig gairebé no ho explica.
EFE
Segura va materialitzar els fitxatges d'Arthur Melo (Gremio, 31 milions) i Clément Lenglet (Sevilla, 35,9 milions) -dos operacions que Robert ja havia encarrilat- i, després de rebre carbasses del Chelsea pel William, va fitxar Malcom (Girondins, 40 milions) i Arturo Vidal (Bayern, 18 milions). El xilè, que en teoria arribava per evitar situacions com la de l'Olímpic de Roma amb el seu físic, també va naufragar contra el Liverpool.
La finestra de mercat on Segura va fer més el ridícul, però, va ser la hivernal. L'equip havia deixat escapar Munir i els centrals no oferien garanties, de manera que Segura va buscar solucions i les va trobar al València i al Sassuolo, equips que li van cedir Jeison Murillo i Kévin-Prince Boateng respectivament. Per aconseguir els serveis prestats dels jugadors, a més, el Barça va pagar uns 2 milions d'euros. El rendiment que van oferir només es pot qualificar de dues maneres: anecdòtic o ridícul.
De Jong, única il·lusió
L'estiu del 2019 va arribar amb Pep Segura lluny del Camp Nou -despatxat per incompetent- i amb Éric Abidal als despatxos. Bartomeu, prèviament, va aconseguir lligar in extremis el traspàs de Frenkie de Jong (Ajax, 75 milions), una de les seves poques operacions de mèrit. Abans d'iniciar el tercer curs de Valverde a la banqueta culer, la secretaria tècnica va dur a terme una de les operacions més controvertides dels últims anys, Antoine Griezmann (Atlètic, 120 milions), que la temporada anterior havia rebutjat el Barça a través de Movistar+. També va arribar Neto (València, 26 milions), per quadrar l'exercici econòmic, Junior Firpo (Betis, 12 milions) i Emerson (Atletico Mineiro, 12 milions); tot i que aquest últim va ser cedit al Betis. De tots ells, només Griezmann, amb matisos, i De Jong, de manera incontestable, són titulars.
FCB
L'últim fitxatge de l'era Bartomeu, per ara, ha estat Martin Braithwaite. Els 18 milions d'euros que ha costat han servit per intentar corregir una planificació esportiva deficient. El danès funcionarà o no -per ara ha mostrat bones condicions- però el què no podrà evitar és emmascarar una dinàmica de fitxatges que fa anys que no funciona. El denominador comú de tots ells és al despatx presidencial.