El FC Barcelona afronta un nou examen. Arriba el duel contra l'Atlètic de Madrid, avançat per la Supercopa. Hi ha il·lusió després de les últimes victòries que han portat l'equip al primer lloc de la classificació. I també per a l'Atlètic de Madrid. Els matalassers sumen set victòries seguides i guanyar al Camp Nou els catapultaria a la segona posició, un punt per sobre del Reial Madrid i empatats amb el Barça.
Mentrestant, Hansi Flick treballa en silenci. L'entrenador ja medita l'onze titular. El té gairebé perfilat. Falta algun detall. I tot sembla concentrar-se en la defensa. El tècnic alemany sospesa repetir l'aposta de l'últim encontre. La clau és en el lateral dret. ¿Eric García una altra vegada? ¿O recuperar Koundé com a titular? Flick dubta. I la decisió no és menor
El dilema més gran d'Hansi Flick és a la defensa
La seva elecció afectarà la resta de la saga. Si Flick manté la banda per a Eric, l'eix defensiu quedaria fixat amb Gerard Martín i Pau Cubarsí. Una parella jove, però solvent. A l'esquerra, cap debat: Balde és fix. El seu creixement en les últimes setmanes ha estat notable. I el tècnic alemany ho sap. Més encara davant d'un rival que explota bé els costats.
Al centre del camp no hi haurà sorpreses. Pedri torna. De Jong també. Tornen els dos motors de l'equip. I al seu costat, Dani Olmo, cada cop més assentat. Flick vol control. Vol pausa. Però també arribada. I aquests tres li donen just això. El míster no vol inventar en una nit tan exigent.
A dalt, tampoc no hi haurà experiments. El tècnic posarà el seu trident de confiança. Amb Lamine Yamal a la dreta. Amb Raphinha a l'esquerra. I amb Robert Lewandowski com a referència. Flick creu que aquesta és la seva davantera més competitiva. La que més amenaça genera. La que més impacta en les grans nits. No vol arriscar.
Ferran Torres repetirà a la banqueta des de l'inici
I és aquí on comencen els problemes. Perquè mentre l'equip prepara el partit, a la banqueta hi haurà dos futbolistes amb sensacions molt diferents. Marcus Rashford, que continua sense millorar en defensa. I Ferran Torres, que viu un inici de temporada magnífic. Potser el millor des que vesteix de blaugrana.
No obstant això, hi ha jerarquies que manen. I Ferran sospita que hi ha alguna cosa més darrere de la seva suplència. Un toc d'influència. El davanter polonès se sent en un bon moment de forma i no vol sortir de l'onze. I Torres pensa que això condiciona l'entrenador. Ho percep en l'ambient. Ho percep en els gestos. I comença a sospitar d'un cert joc brut al vestidor. Ferran no ho diu públicament. Però internament té clar que està rendint. Que està complint. I que, tot i així, no passarà de sert el pla B.