Fernando Alonso analitza el present d'Aston Martin amb una mirada que va més enllà del rendiment pur del monoplaça. En l'entorn de l'equip, on bona part del debat sol centrar-se en la competitivitat del cotxe, el pilot espanyol identifica un problema que considera fins i tot més delicat que qualsevol dèficit tècnic. La preocupació no es limita a l'aerodinàmica ni al motor de Honda.
Dins de l'estructura, Alonso entén que la solidesa d'un projecte competitiu no depèn únicament del cotxe, sinó també de la fortalesa de l'alineació de pilots. En l'elit de la Fórmula 1, l'aportació del segon pilot resulta estratègica tant en pista com en el desenvolupament del monoplaça. És en aquest punt onEmergeixen els majors dubtes.
La figura del company d'equip
La percepció que envolta Lance Stroll genera interrogants persistents. Alonso considera que el nivell del canadenc no assoleix l'estàndard que exigeix una estructura amb aspiracions de lluitar a la zona alta. La sensació és la d'un pilot que no ofereix el suport esperat en termes de consistència i evolució tècnica. El paper d'un company competitiu transcendeix els resultats individuals. En equips punters, ambdós pilots contribueixen de forma activa al desenvolupament del cotxe, aporten informació valuosa i acceleren l'evolució del paquet de millores. La lectura crítica dins de l'entorn d'Alonso apunta que Stroll no representa una referència sòlida en aquest àmbit. Alonso està sol.
A més, el context particular de l'equip afegeix un matís inevitable. La presència de Stroll, fill del màxim accionista de l'escuderia, sempre ha estat acompanyada d'un debat recurrent al pàdoc. La continuïtat del canadenc es percep vinculada a factors estructurals que van més enllà de la meritocràcia estrictament esportiva.
Un impacte directe en la competitivitat
Des de l'òptica d'Alonso, la manca d'un escuder plenament competitiu pot condicionar seriosament les aspiracions de l'equip. La lluita estratègica en carrera, la gestió de punts i la pressió sobre rivals directes requereixen dos pilots capaços d'operar al màxim nivell. Quan un dels seients no ofereix aquest rendiment, l'impacte col·lectiu resulta inevitable. L'asturià considera que aquesta debilitat pesa fins i tot més que certes limitacions del monoplà. En un campionat on cada detall defineix resultats, l'aportació conjunta dels pilots constitueix un actiu crític. La competitivitat no es construeix únicament al túnel de vent, sinó també al garatge.
Aston Martin manté la seva ambició d'acostar-se a l'elit. Per a Alonso, tanmateix, el desafiament no és exclusivament tècnic. La fortalesa de l'equip, en la seva lectura, també passa per garantir un nivell homogeni en ambdós costats del box.