La història de Fermín López és la d'un exemple de superació. Mai va ser considerat com una de les grans promeses de la Masia, i fins i tot, va estar a prop d'abandonar el Barça en diversos moments de la seva carrera. No era titular, i no el valoraven prou, com demostra el fet que hagués d'anar-se'n a préstec quan va finalitzar la seva etapa com a juvenil, ja que no tenia espai en els plans del filial. Una decisió que li va canviar la vida.
Va tenir un any impressionant al Linares, que li va servir per tornar a l'Spotify Camp Nou, i que li va permetre ser descobert per Xavi Hernández. Va ser ell qui li va permetre debutar amb el primer equip, primer en la pretemporada, i després en partit oficial. I a base de mèrits propis, ja ningú li va poder prendre el lloc, completant actuacions magnífiques, amb molts gols i assistències. I a dia d'avui és considerat com un dels millors del planeta.
És un ídol per a la grada, i un pilar indispensable en el projecte de Hans-Dieter Flick, on té un lloc garantit en l'onze inicial. I també és molt respectat pels seus companys, als quals fa millors. Un exemple d'això el trobem en Raphinha Dias, qui prefereix jugar al costat del '7', ja que es beneficia del seu increïble treball sense pilota, de la seva arribada a l'àrea rival i de la seva facilitat per marcar les diferències amb jugades clau.
Fermín és indetectable, i les seves estadístiques són absolutament brutals, superant la de molts davanters. El capità del Barça es troba molt còmode quan té l'andalús per darrere, i no ha dubtat a demanar a l'entrenador de 62 anys que no el tregui de l'onze inicial, com asseguren des de 'Globo Esporte'. Això ha fet que l'ex del Betis o del Recreativo de Huelva sigui un dels nous líders al vestidor, assumint més responsabilitats i galons.
Ja és la seva quarta campanya com a professional, i si manté aquesta imparable progressió, serà una simple qüestió de temps que acabi per ser considerat com una llegenda de l'entitat.
Fermín, el Pedro Rodríguez de Flick
Fermín ha estat comparat amb Pedro Rodríguez, qui també va arribar al primer equip del Barça sense fer gaire soroll, i sense generar massa expectació, amb un perfil menys mediàtic que altres jugadors que es van quedar pel camí.
I gràcies als seus mèrits i a la seva disciplina, va aconseguir superar tots els pronòstics.