El Reial Madrid va guanyar l'Alabès. Va sumar tres punts importants i el marcador va alleujar la taula. Dins del dolent, els blancs segueixen a quatre punts de distància del FC Barcelona. Però el partit va deixar dubtes. Molts. L'equip va tornar a patir. A tancar-se. I va tornar a generar soroll intern.
El gol de Kylian Mbappé va obrir el camí. Com gairebé sempre. El francès va sostenir l'equip. Thibaut Courtois també va aparèixer. Sense ells, el desenllaç hauria estat un altre. El Madrid no va dominar. No va manar. Després del 0-1, va recular. Va cedir la pilota. Es va protegir massa i es va deixar dominar per un equip que, sobre el paper, era inferior. L'empat va arribar amb Carlos Vicente. Però per sort per al Madrid, van aparèixer Vinicius i Rodrygo en el tram final del partit per assegurar els tres punts.
S'eixampla la bretxa entre Fede Valverde i Xabi Alonso
Però l'anàlisi va més enllà del resultat. El joc continua sense convèncer. La idea no es consolida. I el focus torna a apuntar a Xabi Alonso. El tècnic continua en la corda fluixa. Està més fora que dins. La seva proposta no acaba de quallar. Ni a la grada ni, segons es comenta a Madrid, en part del vestidor. La fractura existeix i no és nova. Hi ha futbolistes incòmodes. Desgastats. Cansats de certs rols.
Un d'ells és Fede Valverde. L'uruguaià va tornar a jugar de lateral dret a Mendizorroza. Una altra vegada fora de lloc. Una altra vegada sacrificant-se. I una altra vegada deixant clar que no li agrada. Ja ho va dir públicament fa unes setmanes en roda de premsa. “No he nascut per jugar allà”. No va ser una frase a l'atzar. Va ser un missatge.
Fede Valverde no és l'únic que no suporta Xabi Alonso
Des d'aleshores, la relació amb Xabi Alonso s'ha refredat. Segons diverses informacions, el diàleg és mínim. Quasi inexistent. Valverde sent que no se l'escolta. Que el seu rol no reflecteix la seva importància. I això pesa. En un jugador cabdal.
L'uruguaià no està sol. Vinicius i Rodrygo també mostren distància. No connecten amb el mètode. No se senten còmodes. A ells s'hi sumen altres noms. Brahim Díaz. Endrick. Ferland Mendy. Tots amb menys protagonisme que en el passat i amb sensacions similars respecte al tolosarra.