El Club Esportiu Europa ha pujat a Primera RFEF. L'equip de Gràcia ha assolit l'èxit esportiu de, sense la capacitat econòmica d'altres equips, pujar a la categoria de bronze del futbol espanyol. Els mèrits esportius no van estrictament relacionats amb les facilitats econòmiques, és a dir, ara el club de Barcelona, a conseqüència de triomfar en el terreny de joc, necessita ajuda per tal de garantir la sostenibilitat del club. Aquesta és la trista realitat dels clubs modestos, dels equips de barri.
Participar en la Primera RFEF requereix d'unes despeses importants: desplaçaments, exigències federatives, millores d'infraestructures, condicions professionals de les plantilles, reforç del futbol base i projectes socials. Aquestes són superiors a l'augment d'ingressos que suposa estar a la categoria. Com a solució, des del club s'ha impulsat un micromecenatge sota el lema "Som la resistència". Aquest té com a objectiu recaptar entre 150.000 € (mínim) i 300.000 € (òptim).
💙 Els primers equips del CE Europa jugaran a 1a RFEF… i ho farem amb la mateixa ànima de sempre.
— Club Esportiu Europa (@CEEuropa) July 1, 2025
Futbol popular, sense accionistes ni milionaris.
Ara et necessitem més que mai.
🎯 Participa en el micromecenatge:
👉 https://t.co/tNUtf1ilsc#SomLaResistència ⚪🔵 pic.twitter.com/xxJWq3SANc
Hèctor Ibar, president del club, en la conferència de presentació d’aquest micromecenatge, ha deixat clar quins són els problemes als quals s’enfronta la institució i quina és la seva visió sobre l'Europa: “Els clubs del nostre entorn pertanyen a un japonès, un americà o un suec; lluitem contra transatlàntics, magnats o fons d’inversió. Nosaltres volem continuar sent de la nostra gent, però necessitem la vostra ajuda. I la de tots aquells romàntics del futbol de barri, del futbol de sempre. Amb el vostre suport, demostrarem que una altra forma de gestió és possible".
El problema del Nou Sardenya
D'altra banda, l'Europa també està enmig d'una problemàtica amb el seu estadi. La Federació obliga als clubs de Primer RFEF disposar d'un camp de gespa natural amb un mínim de 3.000 espectadors i graderies perimetrals en tot l’estadi. Aquestes exigències, pels nous ascendits, entraran en vigor en finalitzar la primera volta.
A partir del 15 de gener, l’Europa haurà de buscar una solució. La institució de Gràcia està treballant per no haver de moure’s de casa seva. Ibar ha confirmat que lluitaran per jugar en el Nou Sardenya durant tota la temporada: “No contemplem jugar en un altre estadi". Aquesta és la història d’un club humil que triomfa esportivament a Espanya. L’entitat es veu obligada a fer malabars per competir en una categoria que s’ha guanyat a pols en el terreny de joc.