Setembre de 2016. Barcelona, Palau Sant Jordi. Aquell dia es feia història: per primera vegada la península acollia un gran torneig internacional d’e-sports. El recinte es va omplir amb milers de persones vingudes de tot arreu per veure partides de League of Legends, amb figures mítiques com Faker o xPeke. Els joves que no es reconeixien en els ídols del futbol o el bàsquet trobaven aquí el seu espai, els seus herois i un ambient que no tenia res a envejar a cap final esportiva tradicional.
Nou anys més tard, setembre del 2025, el protagonisme se l’ha endut Madrid. La Caja Mágica va acollir durant tres dies les finals d’estiu de la League of Legends European Championship (LEC), amb entrades exhaurides i un ambient de festival. El recinte, habitual del tenis, es va transformar per convertir-se en un temple dels e-sports. I l’afluència ho confirma: l’espectacle enganxa, atrau i mou masses.
Dos catalans disputant una “Eurocopa” ignorada
Entre els quatre equips finalistes hi havia noms propis que ens toquen de prop. Alex “Myrwn” Pastor, de Badalona, jugava amb Movistar KOI, l’equip d’Ibai Llanos i Gerard Piqué. I a l’altre costat, amb Fnatic, Óscar “Oscarinin” Muñoz, del Vendrell. Dos catalans lluitant per un títol europeu d’e-sports davant de més de 10.000 espectadors.
I, tanmateix, gairebé ningú aquí en va parlar. El contrast és brutal: un èxit d’audiència i organització a Madrid, però un silenci mediàtic a Catalunya. Si dos jugadors catalans haguessin disputat una final de Champions o una semifinal d’Eurocopa, el rebombori seria majúscul. Però com que és LoL i no futbol, sembla que no existeixi.
Un esport que genera nous referents
Per als qui encara ho miren amb escepticisme, val la pena recordar què és exactament el League of Legends: cinc jugadors per equip, cinc rols definits (toplaner, jungler, midlaner, botlaner i support) i un objectiu comú: destruir la base rival. Una estratègia col·lectiva que pot durar 20 minuts o més d’una hora, amb girs constants i un ritme que manté l’espectador enganxat a la pantalla.
Els joves no només hi veuen un joc, hi veuen comunitat, narrativa i espectacle. Igual que abans es buscava Messi o Pau Gasol, ara els referents són Faker, Elyoya o Caps. I això explica per què Twitch o YouTube congreguen centenars de milers d’espectadors en jornades de competició.
Una muntanya al mig de la pista
Un dels punts més innovadors de la LEC Finals de Madrid va ser l’escenografia. Fins ara, en molts esdeveniments, les pantalles quedaven penjades a desenes de metres, incòmodes i poc atractives. Aquesta vegada, la col·laboració de 3 empreses locals (LastLap, YYPLUSPLUS i Cabal Esports) especialitzades en aquests tipus d’esdeveniments, va donar com a resultat un canvi concepte radical: aixecar una “muntanya” al centre de la pista, on es combinaven jugadors i pantalles a gairebé el mateix nivell.
El resultat va ser espectacular. Els fans no només seguien el que passava al joc, sinó que també podien viure la reacció dels seus ídols de prop. “Els jugadors quedaven elevats físicament i simbòlicament, com si fossin rockstars damunt l’escenari. I aquest detall escènic, que pot semblar menor, és clau: converteix una simple competició en un show amb narrativa, ritme i emoció.” – m’expliquen l’Óscar i el César a una entrevista exclusiva prèvia a la gran final.
Noves oportunitats per a marques i institucions
Els esdeveniments presencials d’e-sports són un caramel per a patrocinadors i organitzadors. L’impacte de tenir desenes de milers d’assistents i milions d’espectadors en línia no té preu. I no només es tracta de diners: es tracta de posicionament, de connectar amb una generació que viu en digital i que ja no consumeix televisió ni premsa com els seus pares.
Per això sorprèn que Barcelona, que ja va tastar l’èxit el 2016, hagi deixat passar gairebé una dècada sense lluitar per cap gran torneig. Mentre es fan esforços per retenir públic en esports tradicionals amb auditories d’audiència a la baixa, es desatén un mercat emergent que té totes les condicions per créixer aquí.
Barcelona, a contrapeu
La conclusió és incòmoda: si no es fa res, seguirem veient com Madrid, París, Berlín o qualsevol altra capital europea es reparteixen els grans tornejos i els ingressos que generen. El Palau Sant Jordi podria tornar a ser escenari d’una final de LoL, però això no passarà si institucions i marques locals continuen mirant cap a una altra banda.
Els e-sports no són futur, són present. I el debat ja no és si val la pena apostar-hi, sinó si volem formar-ne part o deixar que passin de llarg.