Dos dies per comprar la samarreta d'Óscar Melendo amb un 40% de descompte. La incitativa de l'Espanyol, després de la victòria contra el Barça, es troba a mig camí entre el màrqueting i l'exposició de la seva nova perla.

Melendo, un futbolista de 20 anys tan petit com hàbil, va carregar-se la ratxa de 29 partits consecutius amb un xut enganxat al pal. El gol suposa molt més que una victòria. El gol suposa aixecar la veu i aprofitar el ressò d'un derbi per treure pit d'un dels secrets més ben guardats de l'Espanyol: el futbol base.

Jordi Lardín, director esportiu i encarregat del futbol formatiu blanc-i-blau, va donar les claus per entendre els elogis a una estructura que no para de generar futbolistes vàlids pel primer equip. En una entrevista a El Nacional, Lardín ja va considerar un èxit poder competir contra el Barça: "Tenim grans professionals, gent molt preparada que fa moltes hores per trobar talent. Nosaltres vam crear un departament per controlar molt el joc i la manera d'entrenar. I això és el que marca la diferència". Per això, l'èxit de jugadors com Melendo, Aarón Martín o Marc Navarro és l'èxit del projecte de club.

Quique Sánchez Flores ja ha demostrat que confia en els jugadors de la casa. "És fort mentalment perquè està en un equip on hi ha molta competència i és el futur de l'Espanyol", deia després que Melendo fes embogir l'RCDE Stadium en la primera victòria contra el Barça. L'1-0, a les acaballes del partit, aprofundeix en el factor capritxós del futbol. L'únic noi que ha passat per totes les categories del futbol formatiu de l'Espanyol arriba al primer equip per obligar el Barça dels rècords a onejar la bandera blanca. 

Amb només 20 anys, Melendo engresca una afició que reclama a Quique veure'l cada cap de setmana. El mitjapunta està destinat a dominar la pilota i capitanejar l'equip. El nom d'Óscar Melendo, criat a Sant Adrià del Besòs, al costat de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, ressonvava amb força pels camps de Catalunya. El jugador va començar a cremar etapes. I les va cremar totes. Quique li va obrir la porta del primer equip perquè sap que quan van mal dades, el talent barrejat amb el sentiment canvia dinàmiques. 

Melendo és d'aquells futbolistes que reivindiquen el futbol com un esport més tècnic que físic, on el talent individual és suficient per trencar un empat a zero. Amb un perfil semblant al de David Silva, el jugador va veure com el Sant Gabriel el descartava amb només cinc anys per "baixet". Aleshores va decidir entrar a l'escola de l'Espanyol. I els seus 167 centímetres de tossudesa l'han portat a ocupar la primera pàgina de tots els diaris quinze anys després. 

El gran valor d'aquest Espanyol és que està creant complicitats entre els seus millors futbolistes. Gerard Moreno o David López prefereixen patir amb la samarreta blanc-i-blava que guanyar amb una altra. Els colors per davant dels títols. 

La història de Melendo, com ho va ser la de Tamudo en el seu dia, alimenta el vincle entre l'equip i l'afició, que reclama nous ídols en una època de canvis. El futbol, tan volàtil, torna a situar el focus sobre l'Espanyol. I ho fa il·luminant un Óscar Melendo que no oblidarà mai el seu primer gol com a professional.