L'Espanyol ha encaixat la tercera derrota consecutiva contra un Eibar que ha hagut de fer molt poc per emportar-se els tres punts de l'RCDE Stadium (0-1). Un gol de Lombán a la mitja hora de joc ha estat suficient per tombar els de Quique Sánchez Flores, que ha rebut xiulets durant bona part del duel.

Res no és casualitat

Els xiulets dels pocs aficionats que s'han desplaçat a Cornellà (12.113) i els crits de "Quique, ves-te'n ja" des d'abans del començament del partit han exercit de banda sonora d'una pel·lícula de terror a l'RCDE Stadium. Els blanc-i-blaus han tornat a decebre i els 90 minuts contra l'Eibar s'han convertit en un film carregat de desesperació, patiment, impotència... i gens de futbol.

La realitat és la que és i si l'Espanyol té la possibilitat d'encarar les últimes jornades mirant el descens amb relativa tranquil·litat és, simplement, per dos motius: Gerard Moreno i la pèssima temporada, en termes numèrics, de Deportivo, Las Palmas i Màlaga. La dada d'avui ha estat esfereïdora: per segon matx consecutiu, els pericos han acabat la primera part sense fer cap xut entre els tres pals. El pitjor, però, és que a l'equip li ha faltat molt més que comptar amb ocasions.

Els de Quique ataquen i defensen pitjor que la temporada passada. Un projecte que estava cridat a fer un pas endavant n'ha fet tres cap endarrere. I l'Eibar de Mendilibar, que també arribava al compromís immers en una mala ratxa, ha aprofitat el context, l'ambient gens hostil i el rival per respirar. No els ha calgut més que una rematada de cap, de Lombán després d'un servei de córner de Pedro León, per avançar-se al marcador passada la mitja hora. Del terror al drama.

Entestats amb flirtejar amb el descens

Que la primera jugada de perill de l'Espanyol hagi estat un possible gol en pròpia, només començada la represa, tampoc no és casualitat. Quelcom que normalment passaria com a anecdòtic avui ha estat simptomàtic. La jugada, no obstant això, ha animat els blanc-i-blaus i, com a mínim, han començat a emportar-se algunes pilotes dividides i apropar-se a l'àrea visitant. No per col·locació, sinó per intensitat. Quan es ve de no fer res, qualsevol cosa és símptoma de millora.

I, mentrestant, Joan Jordán -futbolista descartat per l'Espanyol a principis de temporada- ha completat una exhibició de futbol lloable. El partit s'ha jugat al ritme que ha volgut imposar el de Regencós. El seu perfil i el seu rèdit contrasten amb el d'algunes incorporacions periques d'aquest any i encaixaria perfectament amb la figura d'un Sergi Darder que es troba bastant perdut en l'esquema i posada en escena de Quique. 

Els minuts han anat passant i els catalans han superat el seu rècord de minuts sense marcar (443, pràcticament cinc partits). Arribats a aquest punt, aproximadament a vint del final, i amb un Eibar que les estava veient venir i començava a fiar els tres punts a Dmitrovic, el seu porter, Gerard Moreno ha liderat una reacció que ha tornat a demostrar que la qualitat de la plantilla no concorda amb el seu rendiment. El final de pel·lícula, però, no ha estat feliç.

L'Espanyol no ha tingut temps d'empatar el matx i acabarà la jornada a nou punts del descens, un menys dels que tenia abans de començar-la. El marge segueix sent còmode, però les sensacions tampoc no canvien i l'apatia dels jugadors, entrenador i directiva espanyolista no evidencia un canvi de direcció. El final de temporada es segueix fent molt llarg.