La revolució silenciosa al FC Barcelona té un nom propi. I aquest nom és Eric García. El defensa format a La Masia, tantes vegades discutit, a vegades cedit, ha tornat per reclamar un lloc que molt pocs esperaven: el lloc de pivot titular, una posició que, fins ara, semblava reservada per a Frenkie de Jong. Però la seva última exhibició ho ha canviat tot. I ho ha canviat de forma contundent.
Hansi Flick buscava solucions davant la suspensió de De Jong i la lesió de Pedri. Necessitava ordre. Necessitava equilibri. I va decidir apostar per un pla atrevit davant l'Athletic Club. Eric, tot just recuperat d'una fractura del septe nasal i protegit per una màscara, va ocupar el centre del camp. L'aposta era arriscada. Però la resposta va ser espectacular. El Barça va volar. Va guanyar 4-0. I sobretot, va trobar un pivot que entén el joc com pocs. Un jugador que, sense Pedri, va ser capaç de donar sentit, ritme i estructura a tot l'equip.
Eric García entén millor el joc que Frenkie de Jong
L'actuació d'Eric García va deixar en evidència un detall incòmode per a alguns: avui per avui, entén millor l'ofici de migcampista que Frenkie de Jong. El neerlandès té més tècnica, sí. Més capacitat de conducció, també. Però Eric domina la lectura. Domina l'espai. Domina una cosa que el Barça havia perdut: la pressió intel·ligent. El seu avançament constant en camp rival va generar dos gols i va recuperar un mecanisme bàsic de la pissarra de Flick, oblidat a l'inici de temporada: defensar cap endavant, no cap enrere
La seva influència va quedar clara des del minut 4. La pressió conjunta amb Gerard Martín va provocar un error de l'Athletic. Lewandowski no va perdonar. Però la jugada que resumeix el partit va ser el 3-0. Robatori en zona perillosa. Passada llarga. Continuïtat. Assistència final. I Fermín López marcant després d'una paret deliciosa. Un gol construït des de la lectura brillant d'un futbolista que, als seus 24 anys, sembla haver trobat per fi el seu lloc.
Eric García activa el debat sobre qui ha de ser el migcampista defensiu
Mentrestant, Frenkie continua sent el mateix jugador que enlluerna quan condueix. El mateix que treu la pilota entre centrals. El mateix que brilla quan hi ha espais i rivals de primer nivell. Però també el mateix que pateix en les vigilàncies. El mateix que reconeix que l'equip és “feble en les contres”. El mateix que, quan baixa massa, parteix el Barça en dos
I aquí hi ha la diferència. Eric García no divideix l'equip. El fa unir. Potser De Jong té més qualitat tècnica. Però Eric entén millor el joc. Entén que no ha de baixar a rebre entre els centrals. Que aquests ja tenen prou qualitat per treure la pilota jugada. I que fer-ho debilita la presència del Barça al mig del camp, permetent als rivals pressionar més amunt. De fet, a Eric és al primer a qui, quan juga de central, molesta que De Jong baixi fins a la defensa.
Així les coses, el debat és inevitable. Ha de recuperar De Jong el seu lloc… o és Eric qui ha de continuar formant part del pla? Per a molts, la resposta és clara. Eric no només ha tornat. Ha vingut per quedar-se. Una altra cosa és Hansi Flick. El míster està enamorat de De Jong. És el seu jugador fetitxe. La seva extensió en el terreny de joc. I la seva titularitat és indiscutible per al tècnic alemany. Com a mínim de moment…