L’Espanyol empata contra el Vila-real en un partit amb poc futbol i encara menys ocasions. Els homes de Quique sumen un punt davant d’un rival complicat però evidencien molts aspectes a millorar i acaben desesperant a l’afició.

Sense futbol

Un xut entre els tres pals. Aquest ha estat el bagatge dels dos equips en una primera part on han sobrat interrupcions i ha faltat futbol. Sense Leo Baptistao, Quique Sánchez Flores ha apostat per Felipe Caicedo per acompanyar Gerard Moreno en punta. L’altra novetat ha estat la de Diego Reyes, que ha fet parella a l’eix de la defensa amb David López.

El guió del partit estava clar. El Villarreal, invicte a la Lliga, arribava a Cornellà-El Prat per dominar a través de la pilota. Amb el mateix 4-2-3-1 que l’Espanyol, el submarí groc portava la iniciativa d’un partit planer, sense alts ni baixos. Les porteries semblaven un decorat per dos equips més preocupats en defensar la pròpia àrea que atacar la rival.

L’Espanyol no es troba i l’afició ho pateix. Als blanc-i-blaus se’ls hi fonen els ploms quan han de construir les jugades des del darrera i fien gran part del seu èxit a les jugades aïllades. Quique no dóna amb la tecla que faci funcionar a un equip que veu com s’esgota, de mica en mica, la il·lusió generada durant l’estiu.

Tot el perill de l’Espanyol en els primers 45 minuts ha vingut de les botes de Gerard. Al davanter català li han arribat a anul·lar un gol però ha conviscut amb un Caicedo fora de forma. La ocasió més clara de la primera part l’ha tingut el Vila-real però Diego López li ha aturat a Samu Castillejo un xut a boca de canó.

Jugar per sobreviure

L’alè del descens et condiciona el joc i t’agarrota les cames. Quan jugues per sobreviure tot és més complicat. La fragilitat de l’Espanyol és una barreja entre bloqueig mental i falta de confiança. Però als jugadors de Quique no se’ls pot retreure que no ho intentin.

Hernán Pérez, voluntariós com pocs, ha fregat el primer gol del partit amb un llançament de falta que ha refusat Sergio Asenjo a córner. Però el rum-rum de l’Estadi era el preludi d’una pel·lícula que, per desgràcia, ja havien vist alguna vegada aquesta temporada.

El Vila-real era capaç de crear perill amb molt poc però seguia amb el punt de mira desviat. Un cop de cap de Jonathan Dos Santos ha fet el silenci. Sol a l’àrea petita, el mexicà ha rematat una centrada des de l’esquerra de l’atac però la pilota, amb Diego López ja vençut, ha marxat desviada. L’Espanyol jugava per sobreviure.

El fantasma dels últims minuts

L’Espanyol s’enfrontava, de manera directa, als seus mals. El partit ha entrat a la recta final amb el 0-0 i als de Quique els tocava gestionar, de nou, la situació contra un equip més fet. L’àrbitre Munuera Montero tampoc ha ajudat al no veure un penal flagrant de Víctor Ruíz sobre Caicedo. La decisió, però , ha despertat una afició que semblava endormiscada per l’efecte hipnòtic del partit.

El Vila-real, amb canvis, ha cremat totes les naus per sumar els tres punts. L’Espanyol, molt fatigat pel desgast, ha començat a recular per ajuntar les línies a davant la porteria de Diego López. L’equip estava en només 20 metres però seguia concedint ocasions clares.

L’afició ha acabat xiulant un equip que ha patit de valent per contenir els últims atacs. El resultat és el millor que s’emporta l’Espanyol després d’un partit gris on ha tornat a repetir les errades del passat però aquestes, per sort, no li han passat factura.