Wayne Rooney va ser un dels millors jugadors en els primers anys del segle XXI, un davanter molt complet, Golden Boy el 2004 i referent del Manchester United durant 13 temporades, en les quals va guanyar, entre altres trofeus, una Champions League, un Mundial de Clubs, una Europa League i cinc Premier Leagues.
Ara, ja retirat, Rooney busca seguir lligat al món del futbol com a entrenador, tot i que no ha aconseguit cridar l'atenció dels grans clubs. Ja en la seva etapa com a futbolista, hi va haver rumors constants sobre la vida privada de Rooney, la seva presumpta relació amb l'alcohol i els seus embolics constants a casa. Als 41 anys, Rooney s'ha obert aquest dilluns en el podcast Life at the Midpoint, de la periodista Gabby Logan, en el qual l'exjugador ha parlat sobre els seus greus problemes de salut mental mentre estava en el cim del futbol mundial.
La dura realitat d'una estrella mundial
"No podia suportar tota aquella pressió. Quan era més jove vaig prendre decisions estúpides fora del camp i, sincerament, em va costar moltíssim afrontar tot allò", ha admès Wayne Rooney, que amb només 16 anys ja es va convertir en un autèntic fenomen, jugant a l'Everton, fins a provocar que el Manchester United pagués 30 milions d'euros per fitxar-lo, el traspàs més car en la història del futbol britànic per a un futbolista menor de 20 anys.
Tot allò va superar Rooney, que va haver de superar moments molt durs. "Vaig arribar a un punt en què em vaig plantejar suïcidar-me. No volia estar a prop de ningú, no volia trobar-me amb ningú pel carrer ni a les botigues. Sempre em vaig sentir còmode en un camp de futbol, però amb tota la resta tenia enormes dificultats".
La llum del final del túnel
La vida de Rooney va fer un gir radical entre el 2008 i el 2009. Primer, perquè es va casar amb Coleen, i després perquè es va convertir en pare per primera vegada a la seva vida. Malgrat això, Rooney va continuar amb els seus problemes de salut mental, que el van portar a abusar de l'alcohol. "Això va passar en el millor moment de la meva carrera com a futbolista. Arribava a casa, m'asseia a la meva sala de jocs i em passava dos dies bevent. Després m'aixecava per anar a entrenar, em posava unes gotes als ulls, em posava un xiclet a la boca i me n'anava a l'entrenament", ha admès.
Rooney, però, no es va quedar i va intentar buscar una solució per evitar la seva autodestrucció. "No va ser fins que vaig parlar amb la Coleen i amb la meva mare, fins que em vaig sincerar i vaig reconèixer en veu alta que necessitava ajuda, quan vaig començar a superar la situació. La Coleen em va ajudar moltíssim. Estava anant a un terapeuta per intentar comprendre què em passava. Si miro enrere, estava en el millor moment de la meva carrera, acabava de tenir un fill i de casar-me. Hauria d'haver estat el moment més feliç de la meva vida, però va ser el pitjor, a causa dels actes egoistes que estava cometent".
La seva vida després de penjar les botes
Wayne Rooney va tractar la seva malaltia i va aconseguir superar-la. "La Coleen va ser fonamental. Podria haver-me deixat, perquè la situació era així de greu. Però va romandre al meu costat i em va ajudar a superar-ho. Després vam tenir més fills".
Tot i així, Rooney va tenir una recaiguda quan va penjar les botes, una situació que va aconseguir superar. "Quan vaig deixar de jugar, vaig entrar en una mala dinàmica. Bevia massa i havia perdut la rutina d'entrenar. Llavors vaig pensar: 'Vull gaudir del temps amb els meus fills mentre tinguin aquesta edat, i també amb la Coleen'. I la veritat és que ara estic molt més present i passo més temps amb ells. He trobat un equilibri més gran i això m'ha ajudat a tornar a estar molt millor",
