El Barça també sap rendir amb part del fons d'armari. Empat en l'última jornada de la fase de grups de la Champions League contra el Tottenham Hotspur i alegria compartida al Camp Nou (1-1). Els aficionats culers han vibrat amb la rebel·lió d'Ousmane Dembélé i els aficionats anglesos amb la classificació del seu equip per als vuitens amb molt patiment.

Dembélé, un líder rebel

Un rebel sense causa ha aterrat definitivament al Camp Nou. La indisciplina de Dembélé queda en un segon terme quan és capaç de ser un líder sobre el camp i fer allò que tothom li demana. Ja pot arribar tard als entrenaments, sortir de festa o jugar a videojocs fins altes hores de la matinada, perquè al final tothom el valorarà per si marca o no les diferències amb el seu futbol.

Jove, elèctric, desenfadat, desmemoriat i brètol. Però quin brètol. Dembélé és capaç d'amagar-se, de demostrar la seva cara més antiprofessional possible, però al mateix temps apareix la seva personalitat antagonista sobre la gespa.

Dembélé Barça Tottenham Champions EFE

EFE

Alguns diran que és un diamant en brut sense polir, altres un malcriat que no té futur de blaugrana, però ningú pot negar que és un futbolista que fa aixecar els culers dels seus seients. I això al Camp Nou sempre ha costat molt.

Sense Messi, sense Luis Suárez, sense Piqué, sense Ter Stegen, sense Busquets o sense Jordi Alba, Dembélé ha esdevingut el líder d'un Barça molt jove, amb la presència d'Aleñá o Miranda. I al seu costat estava l'estrella que encara s'ha de reivindicar: Coutinho.

Però Dembélé, el francès més desequilibrant d'aquest Barça, n'ha tingut prou amb una pilota i espai per córrer per fer embogir tothom. Al minut vuit ha demostrat les seves habilitats: canvi de ritme, velocitat, retall i rematada. Tot en una jugada per fer el primer gol del partit, fer esclatar el Camp Nou, celebrar-ho ell amb desinhibició total i veure posteriorment Messi rient des de la banqueta.

Messi agafa les regnes

El Barça, al ritme de Dembélé, s'ha anat apagant a mesura que passaven els minuts. Avantatge al marcador, però ofensiva total del Tottenham. Els anglesos han generat perill, sobretot per la banda d'un confiat Miranda, però també per la d'un Semedo extremadament ofensiu. Sort del molt bon nivell del duet defensiu entre Lenglet i Vermaelen, i gràcies a un salvador Cillessen.

Al mig del camp no es tenia control, i en atac, un pal de Coutinho i poc més. A la mitja part ha entrat Busquets per Rakitic, i després ha arribat el moment de Leo Messi. El líder natural del Barça, que ha assegut Munir a la banqueta al minut 64, ha fet un tomb al partit. El Barça ha passat a recuperar possessió i també a recuperar les ocasions.

Messi Barça Tottenham Champions EFE

EFE

Amb Messi, el Barça ha retornat al seu ADN. Aleshores ha marxat el rebel del partit i ha entrat Denis Suárez. El Barça, tornant a la seva essència, ha restaurat la seva seguretat a través de la pilota i Coutinho ha pogut fer el seu doblet particular de pals.

El Tottenham, obligat a marcar per optar a la classificació després de l'empat entre l'Inter i el PSV, ha aconseguit el seu objectiu. Harry Kane, el referent anglès, ha pogut empatar, però ha estat el brasiler Lucas Moura qui ha donat el punt necessari a cinc minuts pel final i així confirmar la segona posició del grup. El Barça i el Tottenham marxen del Camp Nou satisfets i ja pensant en el sorteig dels vuitens del proper dilluns.